El Centenari: Un Viatge pels Camins de l'Ànima
L’any 2024, Barcelona celebrava el centenari del seu metro, un sistema que no només transportava persones, sinó que cosia històries, cultures i èpoques. Cada estació explicava una part d’aquesta narrativa. A Drassanes, al costat del Port, la llum i el so recreaven la Barcelona dels mariners i comerciants. A Sagrada Família, projeccions evocaven el llegat modernista, convertint el subsòl en un mosaic de colors i formes.
Però la gran sorpresa de les celebracions va aparèixer per casualitat. Durant unes obres a l’estació de Lesseps, els treballadors van trobar un compartiment ocult que contenia uns dibuixos antics i una carta. Els esbossos, mai vistos abans, mostraven una estació inacabada, amb formes fluides i vitralls que filtraven la llum natural. La carta, escrita en català, deia:
"Els camins no són només trajectes, sinó trobades. El metro ha de ser més que transport: un espai per respirar, admirar i connectar-se."
L’autor del missatge era desconegut, però els dibuixos presentaven detalls que recordaven l’estil d’Antoni Gaudí. Alguns historiadors especulaven que l’arquitecte podria haver influït, directa o indirectament, en les primeres idees per al metro. Tanmateix, el projecte va ser abandonat l’any 1924, engolit pel ritme frenètic de la modernització.
El descobriment va despertar una onada de curiositat. Es van recuperar plànols antics que revelaven túnels oblidats sota la línia 5. Aquests túnels, que havien d’acollir l’estació mai acabada, van començar a ser visitats per petits grups en actes commemoratius. Allà, entre parets desgastades i mosaics interromputs, la gent sentia el pes de la història i la força del simbolisme.
A la cloenda de les festivitats, l’ajuntament va anunciar que els túnels es convertirien en un espai cultural subterrani. Concerts, exposicions i trobades farien realitat aquell vell projecte, no tal com havia estat concebut, però adaptat al segle XXI.
La nit de l’obertura, músics tocaven melodies catalanes mentre els llums il·luminaven allò que un dia havia estat oblidat. Les parets, decorades amb fragments d’històries del metro, explicaven com, en cent anys, aquest s’havia convertit en part de l’ànima de Barcelona.
Una frase, inscrita en un panell a l’entrada, resumia l’esperit de la celebració:
"El metro és més que un camí entre destinacions. És el punt on vides es creuen i històries es troben."
En aquell centenari, els camins del metro no només connectaven barris, sinó que recordaven a tothom que el veritable moviment d’una ciutat es troba en la trobada de les seves persones.