SANTA EULÀLIA, TOT UN RECORD LLUNYÀ
L’estació de Santa Eulàlia fou el meu primer contacte amb l’anomenat ferrocarril metropolità. L’estació no es trobava a l’actual emplaçament. Crec recordar l’entrada amb unes parets d’un enrajolat blau cel (o potser era groc?) on començava un llarg passadís per arribar finalment a l’andana, on mon germà i jo demanàvem a mon pare de pesar-nos en aquelles bàscules on ens mostrava el nostre pes en un cartró amb la imatge d’un vagó de tren o de metro.
Era principi de línia i l’olor de cacau torrat i amarg dels voltants de l’entrada, que crec que provenia d’una fàbrica que hi havia a prop, se’ns ficava a la gola i ens marejava. Anys més tard, vaig trobar-me aquella mateixa fortor un matí que voltava prop de l’antic mercat municipal de Viladecans i tot seguit em va venir al cap els viatges que fèiem des de Santa Eulàlia fins a la Catalunya on baixàvem per passejar rambla avall i trencar vers la plaça Reial, al mercat dominical de monedes i segells. Sempre ens queia a tots dos una bossa de patates fregides amb un refresc mentre mon pare es prenia una gerra de cervesa amb un platet de calamars a la romana, aleshores tan típic en aquell indret.
Mon germà i jo anàvem llegint les parades des de Santa Eulàlia així que ens hi aturàvem. Ens les sabíem de memòria i en castellà: Santa Eulalia, Bordeta, Mercado Nuevo, Sans, Hostafranchs, España, Rocafort, Urgel, Universidad i Cataluña. Sempre en direcció a Torras y Bages, pronunciat amb jota castellana. Les anàvem anunciant mentre l’aire calent d’aquelles finestres sempre obertes i difícils de tancar inundaven el comboi d’aquell tren meitat beix, meitat verd.
Com passa el temps i com han canviat les estacions, tot i que en algunes els resten elements que em fan tornar a la meva infantesa.
De tot això en deu fer gairebé cinquanta anys. Són rastres llunyans d’aquelles primeres excursions en metro, amb interferències del temps que provoquen si realment fou així com ho recordo, com ho explico o bé el pas del temps m’ha fet afegir retocs sorgits de la meva imaginació.