Dos viatgers, un trajecte
En Jaume puja al metro a Lesseps, i no pot deixar de somriure, meravellat amb la maquinària i els vagons. Fins i tot els grinyols dels raïls li semblen fascinants. Pensa que la seva excitació pot ser deformació professional, però qualsevol persona hauria d'estar emocionada de viure aquest moment, sigui o no enginyera.
La Júlia sospira sense aixecar la vista del mòbil. Un altre viatge al metro, apinyada entre desconeguts. Llegeix notícies, fa una piulada tot queixant-se de la freqüència i espera que així el temps passi més de pressa. Quatre parades són un món.
Quatre parades no són res. En Jaume observa els passatgers mentre el sotragueig el reconforta. Està convençut que és un privilegi viure en aquesta època.
“La pitjor època per viatjar”, escriu la Júlia pel whatsapp. Alça els ulls i veu un senyor gran somrient que li recorda el seu iaio. I mira el missatge sense enviar, pensant que tot plegat potser està exagerant.
Tots dos baixen a plaça Catalunya.
En Jaume arriba a casa i li explica a la seva dona l’increïble viatge, exhibint orgullós el seu bitllet.
La Júlia arriba a casa de l’àvia després de recarregar la seva T-mobilitat amb el mòbil. A l’entrada, s’adona que hi ha un petit bitllet emmarcat: el del besavi Jaume al primer viatge del metro el 1924. La seva mirada s’il·lumina amb una il·lusió que perdura a través d’un segle.