Somni
I vaig tenir un somni, i el meu viatge en metro va esdevenir un petit poema en prosa…. que deia així: Laberint ple de colors, on s’hi aplega un munt de gent, hi bufa un vent calent que escombra tots els racons. Però el metro uneix de pressa una estació amb una altra, i travesses la ciutat sense gairebé adonar-te’n. Hi va gent de tota mena curulla de somnis o de penes, talment com tu i com jo en aquests dies d’incerteses. A l’andana, una aventura, una incògnita, un miratge, mils sorpreses, mil colors en cada nou viatge.… I en baixar del meu vagó pujo ràpid les escales, entre anuncis de colors que m’atrapen la mirada. Mentre en una cantonada d’un passadís mig fosc un músic toca una balada i se m’encongeix el cor… A l’andana, una aventura, una incògnita, un miratge, mils sorpreses, nous perfums en cada nou viatge….