Tornada a casa
Cada nit, en Llorenç agafa el darrer metro de la línia blava per tornar a casa. Seu sempre al mateix lloc, al fons del vagó, i observa la ciutat que es fon en les finestres fosques del comboi. Avui, però, alguna cosa és diferent.
Quan el metro s'atura a una estació mig deserta, una noia amb una gavardina verda puja al vagó. Els seus cabells negres cauen sobre les espatlles i els seus ulls, foscos i atents, escanegen els passatgers. Quan la seva mirada es creua amb la d'en Llorenç, ell nota un calfred.
El metro arrenca de nou, i la noia s'asseu just davant seu. Porta una petita llibreta a les mans i, amb un bolígraf gastat, comença a escriure. En Llorenç no pot evitar fixar-s'hi. Cada cop que el tren frena, ella aixeca el cap i mira al seu voltant com si busqués algú. Finalment, el noi no pot contenir la curiositat.
—Escriptora? —pregunta amb un somriure.
La noia el mira uns segons abans de respondre.
—No exactament. Més aviat cronista.
—De què?
—D'històries que passen al metro —contesta, aixecant una cella.
En Llorenç somriu, intrigat. La noia li explica que cada dia agafa el darrer metro i observa els passatgers. "La gent creu que la seva vida és anònima, però el metro guarda memòries que ningú sospita", diu amb un to misteriós.
De sobte, el tren s'atura entre estacions. Els llums parpellegen i, per un instant, la seva ombra es projecta de manera estranya a les parets del vagó. En Llorenç sent un nus a l'estómac. La noia no sembla preocupada. Més aviat, somriu.
—Aquesta part no l'esperava —diu ella, passant una nova pàgina de la llibreta.
—Què vols dir? —pregunta en Llorenç, inquiet.
—Que aquesta nit ets tu el protagonista.
Abans que ell pugui respondre, les llums tornen i el tren es posa en marxa. Però la noia ja no hi és. Només queda la seva llibreta sobre el seient, oberta per una pàgina en blanc. Tremolant, en Llorenç l'agafa i llegeix la primera frase que apareix just al final de la pàgina: "El jove del darrer vagó no sap encara que aquesta nit farà història."
El metro arriba a la seva parada. En Llorenç baixa, amb la llibreta ben agafada. No sap si el que acaba de viure és real o imaginació. Però està segur d'una cosa: mai més tornarà a veure el metro amb els mateixos ulls.