Unes hores i escaig a través d' un segle
Unes hores i escaig a través d’ un segle
Els físics ja fa temps que ens parlen de la relativitat del temps, fins i tot s’atreveixen a visualitzar les possibilitats del seu moviment en dues direccions. Tot això genera informacions de difícil ajust amb el nostre concepte lineal de la Història. Concepte que podria ser erroni ,tenint en compte que sovint, la Història tendeix a repetir-se, la qual cosa és una forma de retrocedir.
Aquest matí he anat a la Plaça de Catalunya, decidida a treure profit de la meva T-Mobilitat. He baixat al Metro ,conscient de que aquesta, era l’Estació Mare, on va començar a circular a finals de1924.He seguit els rètols que em conduïen a la Línia 1,la vermella, direcció Fondo. He baixat a La Sagrera.
Allà hi havia hagut sagreres, que eren uns petits edificis-magatzem, situats en un espai de 30 passos al voltant d’unes capelles. Aquí els pagesos estaven protegits d’ agressions, a través del pacte establert entre els nobles i l’ Abat Oliva. Això passava cap al segle XI.
Ara he canviat a Línia 5,la blava, per arribar a Maragall ,on el nom del Poeta modernista català, que va viure entre segles (XIX -XX),dona nom al suburbà.
Ara circulo per l'L4,la groga, que em duu ,fins a La Trinitat nova, on el 1825 s’hi va fer un aqüeducte que portava aigua a la ciutat.
Ara circulo per l' L11,verd clar, fins a Can Cuiàs, cognom, de significat “germà de llet”. Aquesta casa pairal està documentada des del segle XVIII.
Torno a la Trinitat nova, busco l' L4,groga,des d’on faig un llarg trajecte fins al Passeig de Gràcia. Dins el meu cap ,asseguda al vagó ,penso en l’ anar i venir d’ aquelles famílies que habitaven el Modernisme arquitectònic de principis del segle XX : la casa Batlló, la Pedrera...
Ara m’ en vaig a l' L3,verd intens, per baixar uns instants al Paral·lel. Aquí s’hi van traslladar els comediants i firaires que eren al Passeig de Gràcia, quan es van començar a enderrocar les muralles de la ciutat. Torno al Metro i ara arribaré a la Zona Universitària on Joan Güell va comprar la masia de Can Custó .Aquí començava un canvi en el passat agrícola de la zona, on una mica més enllà i anys més tard, s’ hi edificaria el Palau de Pedralbes (pedres albes)
Des d’ aquí enllaço amb l' L9 ,taronja i faig cap a l’ Aeroport T1
Final de la meva T-mobilitat.
El meu dubte és gran. Puc tornar a la Plaça de Catalunya (1924),antic i actual epicentre de molts esdeveniments. Puc modificar el trajecte fins allà i seguir descobrint passats.
Puc viatjar als futurs que m’ ofereix avui ,un dia de 2025,el panell de sortides de l’ Aeroport. O potser arribaré als passats d’ altres ciutats? Tot això, si és que existeixen els passats i els futurs.
Estic jubilada, tinc ,de moment, tot el temps del món per decidir què fer...Ja us aniré informant.