Beneït futur
Entra a la parada de metro de Passeig de Gràcia i un feix de llum enlluerna la seva cara.
-Acces granted -diu l’altaveu en anglès.
Mentre es deixa portar per la cinta de transbordament; abans que pugui adonar-se que la nostàlgia torna a envair els seus pensaments, s’atura, camina en contra-direcció, esquivant persones, sembla com si els hologrames que es projecten al seu voltant, també l’estiguin maleint.
Una mirada propera, potser d’un humà, li xiuxiueja:
-Deixa’t dur, no podem fer-hi res -li diu la passatgera CX-4593.
Arriba a l’andana, es col.loca darrere l’últim passatger i observa la pantalla, s’hi projecten els segons estimats d’arribada del comboi i una petita frase: Benvinguts al metro de Barcelona: Avui fa cent anys que el metro celebrava els seus primers cent anys.