Simfonia en L5 major
De sobte, va sentir el clic-clac de la porta i la va empènyer. Es trobava a un edifici del carrer Marina. La música de la ràdio es filtrava per la finestra mig oberta del 1r pis. Rock dels 80. El lleuger grinyoleig de l’ascensor va ser prou per a convèncer a la Marta d’anar per les escales. Aviat va arribar al 3r pis, a la porta del mestre Masdéu. En Pere Masdéu era un home baixet i ben conservat, d’uns 67 anys. Segons ell, el seu secret era la mitja copeta de vi que es prenia cada dia després de sopar. Durant la seva joventut havia gaudit de força renom, amb algunes estrenes d’obres pròpies al Palau de la Música Catalana i fins i tot havia dirigit obres del compositor Juli Garreta a L’Auditori. El seu estil compositiu fresc i innovador l’havia portat a rebre encàrrecs de nombroses orquestres i ara, anys més tard, dedicava el seu temps a ensenyar l’ofici de la composició.
“No sé, Marta… Aquesta harmonia aquí no m’acaba de convèncer. La instrumentació és molt encertada i els efectes també - aquest pizzicato als contrabaixos dona un aire molt còmic - però és molt semblant a l’exercici que em vas portar la setmana passada. Has de buscar algun element nou, diferent i desenvolupar-ho. Si no, això em recorda a un escenari molt ben decorat però sense actriu protagonista al damunt. Ei Marta, em sents?”
“Marta! Et dic que t’has d’inspirar, coi! Mira al teu voltant, llegeix, passeja, reflexiona… La inspiració no et vindrà estirada al sofà, ja ho deia Picasso. La ciutat està plena d’oportunitats i una bona música sap . El canvi de freqüència de les sirenes de les ambulàncies quan s’apropen i s’allunyen, els ritmes derivats de les infinites permutacions del caminar de la gent pel carrer, els crits dels nens corrent pel parc de la Ciutadella… Et convido a percebre la ciutat no amb els ulls, sinó amb les orelles. Fins i tot les coses més comunes poden ser veritablement inspiradores. A veure què portes la setmana que ve i a veure si m’escoltes una mica més!”
Pròxima parada, Arc de Triomf.