UN PASEO RETROSPECTIVO
Ara que el metro fa cent anys és moment de recordar quan jo vaig començar amb els amics a baixar i agafar el metro. Jo vivia a Collblanc i la parada més propera era Santa Eulàlia, perquè la línia 5 no s'havia inaugurat encara. Uns jovenets sempre amb les butxaques gairebé buides els diumenges anàvem a l'estació de la Bordeta de la línia 1 direcció Santa Eulàlia, en aquesta estació no hi havia taquiller, entràvem al comboi i no baixàvem al final que era Santa Eulàlia i el metro tornava enrere cap la Plaça Espanya.
Quan ja érem mes grans i treballàvem ja ens sentíem importants, a més l'estació de la Bordeta la van anul·lar perquè van ampliar la de Santa Eulàlia i estava massa junta amb la parada de la Bordeta i ja no parava el metro. Com nois grans passaven per la taquilla de Santa Eulàlia. A l'estació d' Hostafrancs a l'andana hi ha una porta que es comunicava amb la comissària d'amunt del carrer, sempre hi havia un policia recolzat a la porta fumant, suposo que no seria sempre el mateix però em cridava l'atenció el mateix posat.
Després la parada de Fontana de la línia 3 (la verda) Va ser la parada de la meva vida, la colla d'amics anàvem a ballar a les discoteques que havien en aquesta zona del barri de Gracia carrer Gran de Gracia, Carrer Astúries etc. Si dic Fontana estic dient amigues, balls, amics i festa.
Encara guardo a la meva memòria a la estació de Passeig de Gracia l'andana direcció Vall D'Hebron gairebé sempre hi havia un home mes alt que un Sant Pau i molt prim cantant òpera de cara a la pantalla de televisió al fons de l'andana. perque hi havia una càmera de control i ell mateix es veia cantant, em feia molta pena.
Tots els amics vivien a Collblanc i recordo quan van inaugurar la línia 5, (La blava) Va ser una alegria quan vam veure arribar el comboi blau i tothom aplaudia, ja no haurít6 baixar a Santa Eulàlia. En aquest transbordament de Plaça de Sants línia 1 a línia 5 durant un temps els dissabtes i diumenges hi havia una taquilla i cobraven cinquanta cèntims a banda del bitllet ja pagat (Jo pensava : s'estan cobrant els viatges gratis que vam fer de la Bordeta a Santa Eulàlia).
Un amic meu que treballava al metro, aquell dia obria i tancava las portes del comboi i vaig coincidir amb ell, (Aquest home era de Lleida) Una bona dona li va preguntar... “Escuche joven verdad que Catalunya está antes que Aragón? (L'estació que ara es diu Passeig de Gracia) El treballador molt amable li va dir... si senyora però un altre senyor li va dir “Hombre eso depende de donde venga usted” perdone però venga de donde venga Catalunya siempre está antes...” Una altre senyor reia, llavors va saltar un altre que no estava gaire convençut i li va retreure i poc a poc la cosa s'estava escalfant, llavors el treballador va decidir canviar de vagó, ¡Sabia decisió!
Un diumenge vaig tenir la sort d' agafar un comboi especial molt maco, no sé si era l'autèntic que va funcionar al començament de la inauguració del metro , però sí que recordo una cosina meva cridant-me a tota veu des de l'andana de Rocafort. En veure el meu nom : Manel, Manel , i tothom que passa que passa, al cap i a la fi era amor fraternal. Sense voler vam aturar el tancament de las portes i l'obreportes va venir a veure que passava... no es quedin a la porta si us plau. Ara de tant en tant agafo el metro per trobar-me amb les meves cites... propera parada, Hospital Clínic.