De qui deu ser?
He quedat amb unes amigues a un bar nou i allunyat de casa, per això estic ara al metro, de camí. Acabo de veure una moneda de 50 cèntims a terra, sembla que ningú més l’ha vist. L’agafo? Deu estar molt bruta, a més, avui amb 50 cèntims no fas res. Si fos d'1 euro, l’agafava segur. El noi que tinc davant també se l'està mirant. Ai, m’ha pillat mirant-lo, si me la treu… S'haurà adonat que jo també he vist la moneda? Segur que tots l’han vist i no l’han agafat per fàstic o vergonya, potser està aquí des de les 5 del matí, o des de fa 5 minuts. Deuen agafar el metro milions de persones cada dia, i des de fa ja cent anys. Bé, potser milions no, m’he inventat aquesta xifra, la dels cent anys no, que ho he vist a un cartell de l’andana.
Que bé, ja baixa el grupet de iaios, ara podré seure jo. El noi que volia agafar la meva moneda segur que em vol agafar també el seient; potser li deixo al pobre, que ja estava aquí dret quan jo he pujat al vagó. Ostres, potser ell ha vist els 50 cèntims abans que jo. Els podria agafar i dir-li que ens els repartim, 25 cèntims cadascú. S’està posant la jaqueta i preparant-se per baixar. M’acaba de fer una mirada estranya des de l’andana, per la finestra, crec que em volia dir: “agafa la moneda, sé que la vols, l'he deixada per tu”. Li faig cas i em preparo per agafar-la. No m’ho puc creure, just quan començo a ajupir-me, ho fa ràpidament una senyora davant meu, mirant-me als ulls agafa la moneda, se la guarda a la butxaca del cul, i continua endavant. Faig veure que em cordo la sabata per dissimular, mentre penso a sortir corrents darrere seu i exigir-li que em torni els meus 50 cèntims. És veritat que tècnicament no són meus, però després de tot el trajecte... Merda, he passat de llarg la meva parada. Arribo tard per culpa d’una moneda.
⬪⬪⬪
Tinc moltes ganes d’arribar a casa, mai se m’havia fet tan llarg aquest trajecte. Quan arribi a casa berenaré com mai he berenat abans. Ui, li acaba de caure una moneda al senyor que tinc al davant, no se n’ha adonat. L’aviso? Té una pinta d’antipàtic… Hi ha uns iaios asseguts que segur també l'han vist i tampoc l’avisen. Acabo de veure que la moneda és de 50 cèntims, si fos d’1 euro, l’avisaria segur. Escolto els iaios, un diu que ara és el centenari del metro de Barcelona, que el seu pare va ser un dels primers a provar-lo i sempre li explicava anècdotes de quan l'agafava cada dia. Ja no està el senyor que ha perdut els 50 cèntims, estava tan ficat en la conversa dels iaios que ni l’he vist baixar. Acaba de pujar una noia que s’està mirant molt la moneda. Ai, m’estava mirant, segur que em veu cara de no avisar a la gent quan li cauen les coses.
Agafarà ella la moneda? No sé per què no l'agafa, potser pel mateix motiu que no he avisat jo al senyor que li ha caigut. No sé quin és aquest motiu. Pensar en la moneda m'està ajudant a oblidar la gana que tinc. O almenys m’estava ajudant fins ara mateix. Ja baixen els iaios, alliberen els seients, però només em queda una parada, deixaré que segui la noia que es mira tan fixament la moneda. M’aniré posant la jaqueta, així quan baixi només m’hauré de preocupar d'arribar ràpidament a casa i berenar. Des de l’andana la noia em mira per la finestra del vagó, m’ha semblat que assentia molt suaument amb el cap, no puc desxifrar la seva cara. Potser aprofita ara que he baixat per agafar la moneda, espero que ho faci.