A mercè del trajecte

La noia del tren

Cada matí, ella agafa el metro per anar a la universitat. Per alguns el trajecte és un martiri, però per a ella, una aspirant a guionista, és l'unic moment del dia en què pot trobar la vertadera inspiració. Cada passatger és una història a explicar.


 


Mentre la resta llegeix un llibre, escolta música o mira el mòbil, ella observa. Observa perquè als vagons de metro sempre sorgeixen històries reals: baralles per telèfon, converses entre desconeguts, mirades de complicitat entre dos joves que s’han assegut l’un al costat de l’altre… Una petita interacció li és suficient per a imaginar les preocupacions dels seus protagonistes, les seves debilitats i les seves fortaleses. Tots en tenim. I ella també en té. 


 


Perquè cap de les històries amb què s’ha topat als vagons de metro l’han fet destacar. N’ha escrit uns quants, de guions, però mai han rebut l’atenció que ella esperava. Creu que té talent per escriure, tanmateix creu que no en té prou. I això la tumenta, perquè no vol acabar essent mediocre. Al final, ella mateixa s’acaba convertint en la protagonista d’una història amb les seves pròpies fòbies i inquietuds.


 


La diferència és que a ella ningú la veu.


 


Ella troba la bellesa en tothom. Sap convertir una conversa avorrida en un relat fascinant. Però a ella i al que escriu, per molt especial que li sembli, a ningú més li ho sembla. I això l'ofega cada matí, en busca d’alguna història en un vagó de metro. 


 


El que ella encara no comprèn, és que, per molt observadora que es cregui, en el fons no ho és tant. No s’adona que, cada matí, en agafar el transport públic, no només és l’únic moment del dia en què pot trobar la inspiració, sinó també l’únic en què no ha de pensar. No ha de prendre decisions. Sap perfectament quin és el seu destí. Només ha d’esperar la seva parada.


 


És el final de totes les històries que troba durant el trajecte: tothom acaba baixant del comboi. 


 


I si ella encara no ha baixat a cap parada i continua contemplant històries, potser és que encara no és el seu final idoni. Potser ha de deixar el seu èxit com a guionista a mercè del trajecte.


 

T'ha agradat? Pots compartir-lo!