100 anys i diverses generacions
M'agafa la mà entre les seves, i la prem amb tendresa. El que fa uns anys eren unes mans molsudes, fortes i fermes, ara són un munt d'ossos, tendons i venes blaves i verdes, sota una pell blanca, fina i arrugada.
La iaia em mira sense dir res, i somriu. Li costa parlar, però finalment s'anima i em pregunta com m'ha anat el dia. Li explico que acabo d'arribar de Barcelona, que vinc de treballar i just baixo del ferrocarril, directa a veure-la. Torna a somriure, i ja sé el que m'explicarà, perquè m'ho explica sempre, però l'escolto atenta com si fos la primera vegada. "Jo també anava a treballar en tren a Barcelona, nena" em diu. I tot seguit, la iaia m'explica, com sempre fa, que ella treballa des que té 12 anys.
La iaia agafava el ferrocarril a l'estació de Martorell Central i anava fins a Barcelona, on m'explica que allà agafava el metro per pujar a la zona alta de Barcelona, on feia de cangur en una família adinerada.
En el seu trajecte en metro fins a la feina li agradava molt seure al costat de la finestra i aprofitava per llegir o per escriure en els seus quaderns. També dibuixava i pintava. Al cap i a la fi, era només una nena.
La iaia va estar molts anys anant en el metro. En un d'aquests trajectes, explica sempre, va conèixer l'avi, que baixava també cap al centre de la ciutat després de treballar a la zona alta. L'avi no seia perquè portava la bici i venia sempre amb la roba bruta de treballar. El dia que es van conèixer, ell portava uns mitjons grocs que cridaven l'atenció. Sempre m'explica aquest detall i riu i recorda amb enyorança com els dies posteriors a la primera trobada, ell esperava sempre a l'andana que ella arribés, amb la seva bici i els seus mitjons de colors.
El cert és que la iaia va morir el setembre de 2021, 5 anys després que l'avi. Aquesta va ser de les últimes històries que va poder explicar-me en una de les poques visites que ens deixaven fer a la residència, en plena crisi pel COVID19. Ara soc jo qui va en metro cada dia a la feina i no hi ha un sol dia que no la recordi a ella, ni me la imagini asseguda amb els seus vestits, dibuixant al quadern, o pujant al vagó amb l'avi, la bici i els mitjons grocs.
100 anys compleix el metro, 60 anys fa que la iaia va fer servir el metro per primera vegada, 5 minuts tinc jo fins a la meva parada.
Espero que arribi el dia en el qual jo els expliqui als meus nets com anava a la feina en metro, i com anava en metro la besàvia, i que ells en fer-lo servir recordin, com jo ho faig, la iaia, i la iaia de la iaia.