El rostre de Gràcia
La Maria sempre havia sentit que el metro de Barcelona amagava secrets. Era conductora de la línia 3 i, tot i haver recorregut aquells túnels centenars de vegades, encara hi havia un misteri que li inquietava: el rumor d’una veu quan passava per l’antic túnel clausurat entre Lesseps i Fontana.
Una nit, quan ja gairebé no quedaven passatgers, ho va tornar a sentir. Una veu suau, gairebé un murmuri.
—Auxili, socors, ajudeu-me si us plau…
Va frenar el tren uns segons més del compte i va mirar pel retrovisor. Res. Només foscor.
Després del seu torn, va parlar amb el seu company més veterà, l’Aleix.
—Ah, això… —va dir ell, abaixant la veu—. És la història del vigilant desaparegut el 30 de desembre 1924, quan van inaugurar el metro. Diuen que va quedar atrapat en un túnel que mai no es va obrir al públic… i que encara busca una sortida.
Tots dos van acabar rient, però aquella nit, quan ella va tornar a passar pel mateix punt, el metro es va aturar de sobte.
—Auxili, socors, ajudeu-me si us plau… —va repetir la veu.
Amb un calfred, la Maria va mirar el vidre de la cabina i, per un segon, va veure-hi reflectit un rostre que no era el seu.