La missió
Tenia ben presents les indicacions que els caps del negoci li havien donat, no podia fallar: -No posar-me en evidència, escollir una posició neutra, un lloc discret que no destaqui però des d’on pugui tenir una visió panoràmica de l’entorn, ser prudent i cautelós, no fer visible el material, mostrar-lo només quan estigui convençut que el destinatari és l’adequat, anar directe a l'objectiu, tenint en compte que em pagaran per la quantitat que aconsegueixi col·locar-.
Sentia neguit, era la primera vegada que assumia una tasca com aquesta i no les tenia totes; per moments pensà que acceptar-la havia estat un error; un pensament atrapat en una angoixa in crescendo, un pensament tan recurrent com la veu que anticipava la propera estació.
- Ja quasi hi soc-. Respirà profundament i s'encoratjà, caminant cap a les escales molt més decidit que hores abans, quan havia descartat la becaina.
Havia reconegut de seguida que era l'intermediari, el qual, ja a l'exterior, li proporcionà un paquet opac, assenyalant-li que el guardés a la motxilla i únicament fes ús del seu contingut quan hagués accedit a l'emplaçament més adequat per a portar a terme la comesa. Ell assentí de forma no verbal.
Se sentia preparat per realitzar la seva missió. Va obrir el paquet i en va treure la proporció que podia sostenir a la mà. Decidit, s'atansà a una noia que es dirigia a la confluència de carrers triada, l'aparença de la qual el feu deduir que hi podia estar interessada; una salutació amable prèvia a les preguntes assignades. Les hi va respondre. Havia aconseguit fer la seva primera enquesta!