DEU MINUTS AL DIA
Avui fa vint anys.
Ho recorda per que aquell dia començava a treballar.
De dilluns a divendres, sempre a les sis i deu de la tarda, es veuen a l’andana de la línia 1 a Catalunya, direcció Fondo.
Al cap de molts dies de coincidència, van intercanviar-se un lleu moviment de cap com a salutació. Desprès, un somriure i, amb el temps, han creat una mena de codi gestual amb el que poden expressar fins i tot l’estat d’ànim o, com ha anat el dia la feina.
La màxima complicitat que s’han permès aquests anys ha estat la de llegir el mateix llibre a l’hora, malgrat que no junts. En la distancia, agafat de la mà esquerra, es mostren el llibre i amb un moviment de canell deixen veure on és el punt de lectura. La mateixa mà, on ambdós llueixen el seu anell de casament, el que els hi va fer decidir que la seva relació no aniria mai més enllà....
Dels deu minuts que es triga de Catalunya a La Sagrera.