Final de trajecte
La Glòria sabia que mai més tornaria a veure el Bernat. I tot i així, aquella tarda no va plorar. Ja havia plorat prou per la mort del pare quan la grip espanyola...Per això, quan el noi la va convidar a baixar a veure la nova estació del metro a Aragó, va fer el cor fort i es va empassar la por que li feia tot allò... El Bernat li va prometre que seria tan increïble com el dia que van sentir per primer cop la ràdio a casa de la tieta Marta. Agafats de la mà van baixar per la boca del metro i el Bernat la va portar a veure la placa on, divertit, li va fer creure que els constructors havien gravat els seu noms... "Ho veus, Glòria?" G"de Glòria i "B" de Bernat... " I aleshores el noi va resseguir la" M" i lo va fer un petó sense que ella pogués evitar- lo. Se li van encendre les galtes. I la "M" de matrimoni, Glòria, perquè tu i jo ens casarem. Però ella sabia que la "M" era la mateixa que s havia emportat el pare. Va abraçar el noi i va desitjar que el temps s aturés en aquell mateix moment per sempre.