La meva amiga i jo sempre agafàvem l'autobús per anar a qualsevol lloc, a l'institut, a la platja, a donar una volta…
Com de costum, la Laia i jo vam...
Tengo la sensación de que algo ha cambiado durante el tiempo que he permanecido en sueños, todo a mi alrededor ha cambiado pero por alguna extraña raz...
A Barcelona, el metro forma part d’aquella rutina que gairebé no qüestiones, perquè sempre hi és, sempre funciona i sempre et porta on has d’anar. Aqu...
La lluvia ha dejado Barcelona con ese brillo oblicuo de las ciudades insomnes, como si cada charco fuese un ojo vigilante. A las dos y cuarto de la ma...
Els ulls a la Carmeta, petitons i d’un blau clar apagat i opac, buscaven una sortida. Feia ben poc que havia arribat a la residència, però ja s’havia ...
Encara em poso melancòlica quan recordo la meva mort, han passat gairebé deu anys. El que més mal em fa és anar de visita a casa meva. Fa mal veure co...
En un poble rere d’una muntanya nevada, tots els habitants caminaven hores per arribar a on volien, ja que aquell poble estava lluny de tot. Si volt...
