Fora Coronavirus
Hi havia una vegada una família formada per una parella i la seva filla. El pare es deia Jose, tenia 42 anys i treballava de científic, ja que el que més li agradava era la recerca cientÍfica. La mare es deia Marta, tenia 35 anys i era metgessa, el que més li agradava era salvar vides. La filla es deia Sofia, tenia 10 anys. De gran volia ser inventora i el que més li agradava era estar amb la seva família.
En aquells moments acabava d’aparèixer un nou virus que s’anomenava coronavirus. La Marta havia explicat a la família que el virus era com una pols que posseïa a la gent, entrava en els seus cossos per les fosses nasals, per la boca i fins i tot pels ulls i buscava cèl.lules per alimentar-se i multiplicar-se. Quan els posseïa, es posaven molt malalts, amb febre molt forta, tos seca com la d’un gos, un mal de cap horrorós i dificultat per respirar. Quan es contagiaven de coronavirus la sang se’ls tornava verda. Per tant, una manera de saber si algú estava infectat era treient-li una mica de sang i mirant el seu color. Només afectava majors de 18 anys, perquè la sang dels nens no tenia prou nutrients i no l’alimentava.
El Jose, com que era científic, estava treballant per trobar la cura del coronavirus. La Sofia no es podia quedar sola a casa,perquè els seus pares treballaven tots dos, i ella no podia anar a l’escola, ja que s’havien anul·lat les classes per aquest nou virus. Normalment, en aquests casos la cuidava l'àvia, però ara no ho podia fer perquè la gent gran era un grup de risc, es contagien més fàcilment i no havien de tenir contacte amb els infants ni sortir al carrer. Llavors es quedava amb la tieta, que vivia al pis de dalt, i es va instal·lar a la seva habitació.
El que ells no sabien era que la tieta estava posseïda pel coronavirus. Uns minuts més tard, la Sofia ho va descobrir.
Se n'havia adonat perquè la tieta es va tallar amb un ganive,t mentre tallava tomàquets cherry per a l’amanida, i la sang li va sortir verda. Quan la Sofia ho va veure va tancar corrents la tieta a dintre del rebost, així tindria més temps per trobar una manera d'eliminar el maleït virus. Va seure a terra, al davant de l’armari, fent força amb l'esquena contra la porta perquè no pogués obrir, i mentre ho feia va recordar que a les notícies havien explicat que el virus no estava arribant als països de clima més calorós. Aleshores va entendre que hi havia una possibilitat. El virus no suportava la calor. Així que va pensar en muntar un artefacte per generar escalfor i propagar-lo dintre de l’armari. Va posar l’escombra entre els tiradors de les portes i va anar a agafar l’aspiradora de la cuina, la va desmuntar i va afegir la resistència de l'estufa del bany, i quan ho tenia fet va entreobrir una mica l'armari i va ficar el tub de l’aspirador i el va engegar, invertint el flux de l’aire. Ho va deixar així una bona estona, perquè fes efecte. Així aconseguiria eliminar el virus.
Quan va obrir l’armari del tot li va agafar la mà i va veure que del tall la sang tornava a sortir vermella, va ajudar a sortir a la tieta, que estava suant com si acabés de sortir d’una sauna, i es van fondre en una forta abraçada. Al cap d’una estona van tornar els pares de treballar i els va explicar el que havia passat a casa, es van quedar bocabadats. Venien molt contents perquè el nombre d'infectats havia disminuït, i van descobrir que havia estat la Sofia amb la seva actuació, eliminant el virus de la seva tieta, la que va exterminar el virus de tota la població.
Categoria de 8 a 12 anys. Escola Pia Sant Antoni