Fake News
Hola, em dic Olímpia i la meva família es fantàstica, però de vegades ens fem un embolic, com en el relat que us explicaré. Va passar fa poc. Em vaig despertar a les 7.30, llesta per anar a l’escola. Mentre esmorzava, la mare ens va explicar que l’escola havia tancat, com el laboratori del pare, per un virus que es deia la “covid19”, i que podia ser que ens passéssim un mes a casa; tots la vam creure, perquè la mare quan diu una cosa sempre l'endevina. L’àvia es va posar a cridar perquè no podia suportar això de no sortir a veure les amigues, però al final la vam calmar.
L'endemà em vaig aixecar a les 7.27, però a casa ja estaven tots desperts: el papi volia trobar una fórmula per combatre el coronavirus, la mare fer tallers de neteja, i l’àvia... l’àvia estava convençuda que sortiria, tant sí com no, i que s’asseguraria que tothom fes bondat! Però el pare, amb les seves investigacions, havia esbrinat que el coronavirus podia afectar més les persones de major edat, així que tots vam mirar l’àvia amb cara de no sortiràs a fora, MAI.
A la tarda va trucar un missatger que portava uns tubets que necessitava el pare, i ens va dir que al carrer no hi havia gent, i vam pensar que això volia dir que la covid19 tampoc hi passava i que l’àvia no havia de sortir a controlar res. Jo vaig preguntar si era possible que ja hagués entrat a casa, i la mare em va tranquil.litzar dient que tot estava net, i el pare va afegir que no teníem símptomes, i l’àvia va concloure “les meves amigues es troben bé”. Però un company de classe m’havia dit que la covid19 podia entrar a casa amb qualsevol contacte de saliva, suor o d’un paquet que tocaves, i jo vaig preguntar si el que havia rebut el papi a la tarda podia estar contaminat.
L’àvia es va posar a tossir que no podia parar, i tots ens vam mirar preocupats. Vaig comprovar que seguia sense febre, i resulta que s’havia ennuegat menjant pa de pessic. Llavors va passar una cosa estranya: tots els mòbils de casa van rebre un missatge de “Covid19” alhora dient que ens vindria a visitar en deu minuts. El pare, que és científic, va dir que això era impossible: que els virus no envien missatges al mòbil, la mare va intentar trucar al número que sortia, però se sentien sorollets estranys, l’àvia es va atabalar i se li va trencar el telèfon i jo vaig demanar d’organitzar-nos perquè la covid19 no pogués entrar.
Van passar deu minuts i ningú no va trucar. Però l’àvia sentia que li pujava la febre, a la mare li feia mal el respirar, i el pare començava a tenir mal de cap. “Seny”, vam dir tots quatre. I llavors vam rebre un altre missatge que ens va deixar glaçats. “Ja he arribat”, deia “Covid19”. No sabeu quina cara vam posar! Però el pare va dir que no tenia sentit que ens poséssim malalts tots de cop, i la mare que sempre anàvem nets i ningú es ficava els dits al nas, i l’àvia que ella només s’havia vist amb les seves amigues, que estaven bé. Vam decidir seguir els consells científics del pare, les normes de neteja de la mare, i el seny de l’àvia, que havia decidit quedar-se a casa. Llavors és quan jo ho vaig veure tot clar: la Covid19 ens havia volgut enredar perquè sortíssim atemorits, i enganxar-nos a fora de casa fent qualsevol imprudència.
I resulta que l’àvia només s’havia sufocat, que la mare respirava bé, i que al pare li començava una migranya com les de l’avi. I nosaltres ens vam quedar a casa i no vam rebre més missatges de la Covid19 i, si els haguéssim rebut, hauríem sabut que tot eren fake news.
Categoria de 8 a 12 anys. Col.legi Montserrat