Un petit favor
Aquesta tràgica història va passar a l'any 1984 aquí, a les estacions del metro de Barcelona.
En Pau era un nen de deu anys al qual li agradaven molt les històries paranormals, li agradava molt investigar els casos que llegia, tant per internet com pels llibres.
Un bon dia, va trobar un cas per les xarxes socials que el va deixar perplex. Es tractava d'un ésser que vagava a les nits a les vies de metro de l'estació de Maresme-Fòrum. El Pau, sorprès, va anar a la nit a comprovar el que havia llegit, concretament hi va anar a d'ús quarts de dues de la matinada. Ho va poder fer perquè els seus pares eren fora de casa i no tornaven fins a les 3 del matí. Casualment, vivia just a l'edifici de davant de l'estació, així que es va estalviar un bon camí. Va haver d'entrar trencant la xarxa que bloquejava l'entrada.
Quan ja era a dins, va haver de saltar per sobre de les taquilles per poder accedir a les vies de metro. Es va quedar fascinat quan de cop i volta va sentir un soroll molt curiós al túnel, tots ja sabreu qui era el que feia aquell soroll: l'ésser.
El Pau, molt espantat, es va apropar lentament a les vies i es va endinsar al llarg passadís. Va agafar una llanterna, la va encendre i es va posar en camí seguint els inquietants sorolls que provenien del fons del túnel. Va començar a notar que era a prop perquè aquests sons es van començar a definir més, eren els laments d'una persona dient: "Per què va passar?" "Per què em van empentar a les vies i vagi haver de ser atropellada per un metro?"
L'infant es va quedar de pedra quan va poder contemplar la figura d'una noia sense cames arrossegant-se per terra a una velocitat inquietant. El nostre protagonista va sortir corrents de les vies i se'n va anar a casa molt espantat. Se'n va anar al llit a dormir per intentar oblidar el que acabava de veure quan de cop i volta la porta de la seva habitació es va obrir. No li va donar gaire importància, ja que no hi havia ningú darrere, "segurament haurà sigut el vent" va pensar. Quan es va girar per intentar dormir gairebé se li para el cor en sentir uns sorolls provinents de les parets, com si algú estigués escalant. Es va girar per veure què era el que estava provocant aquell aldarull. En un instant es va penedir d'haver-se girat, perquè la noia de les vies era la causant dels sorolls.
"No tinguis por, si us plau" li va dir la noia, "abans t'he vist a les vies i et volia demanar un favor" va apuntar en to amigable.
"Per poder marxar d'aquest món i descansar en pau necessito que m'ajudis a contactar amb la meva mare i donar-li aquesta nota".
El nen, sentint un gran alleujament de saber que no li faria cap mal, va assentir amb el cap i es van posar en marxa per complir l'última voluntat de la pobra fantasma. Va anar a l'adreça que indicava la carta i la va deixar a la bústia, seguint les indicacions precises de la noia.
Un cop entregat el missatge la jove li va donar les gràcies i va començar a ascendir cap al cel, il·luminant el fosc cel de la nit.
Categoria de 8 a 12 anys. CE Montseny