En Borja
Hi havia una vegada un noi que es deia Borja, era un noi que acostumava a utilitzar el transport públic per anar a jugar a voleibol. Anava a jugar amb els seus amics a llocs com el Clot, el parc de la Pegaso, Sant Martí o La Pau, jugava amb els seus amics i havia fet moltes amistats gràcies a aquest esport. Un dia que anava a jugar un partit al Clot amb els seus amics va agafar el metro com sempre, però ell i els 2 amics amb els qui anava, el Pepe i el Josue, no es van adonar que agafaven un metro en direcció contrària. Anaven des de Fabra i Puig al Clot, com sempre, però aquell dia es van equivocar i en comptes d’anar en direcció Hospital de Bellvitge van anar en direcció Fondo. Ja sabien que eren 3 parades des d'on sortia fins on havien d'anar, que eren la Sagrera, Navas i el Clot, però aquell dia en arribar a la tercera parada i baixar es van trobar a Trinitat Vella. Es van quedar una mica parats, però el Pepe va recordar que a Trinitat Vella era on entrenava el seu entrenador, i que sortia més o menys a aquella hora per anar a jugar el partit que tenien al Clot. Gràcies a això van poder tornar al Clot amb el seu entrenador i jugar el partit. Van perdre però va estar igualat. Després d’això van tornar a casa, cap a les les 8 de la nit. Van agafar el metro fins a Fabra i Puig i després van agafar l'R4 a l’estació de Sant Andreu Arenal fins a Montcada Bifurcació. Ja eren a casa després d'un gran dia de diversió, tot i això els nois encara havien de jugar l'endemà un partit a Sant Martí, així que l’aventura encara no s'acaba. El dia següent transcórrer amb normalitat fins a les 3 de la tarda. A aquella hora havien quedat a l’estació de Montcada i Reixac per anar a La Llagosta a jugar, era la primera vegada que anaven a aquell lloc, però al final van estar bastant bé i van conèixer persones molt bones amb les quals jugar, tot i això no tot van ser bones, el Pepe es va fer un esguinç al turmell, per això va estar 3 setmanes sense poder jugar, però això no va fer que una setmana després de fer-se mal el boig no anés a barcelona a veure un partit de volei i jugués una estona amb una de les jugadores, que es deia Isa. Quan ja va poder jugar van quedar un dia de Setmana Santa per tornar a anar a La Llagosta a jugar amb les persones que havien conegut, ja que una de les noies (l' Isa, la del torneig de Barcelona) li va dir al Pepe que quan pogués jugar una altra vegada jugarien un partit el seu equip contra el del Pepe. Ell va decidir acceptar la proposta i quan va estar bé del turmell i va estar preparat per jugar van tornar a agafar el mateix tren que 3 setmanes abans els havia portat a La Llagosta i al lloc on el Pepe s'havia lesionat. Van al lloc on havien de jugar i van veure l’equip contrari ja preparant-se per fer-ho. Ells van decidir, abans d’anar-hi, que no s’intimidarien per molt bé que juguessin. Però només d'arribar van veure una rematada impressionant que els va fer replantejar tota la seva existència. Al final van acabar perdent, però el partit va ser impressionant i van fer moltes amistats, potser més que això.
Categoria de 13 a 17 anys. Institut escola El Viver