LA GRÀCIA DEL DESTÍ I EL BUS
Amy té els cabells castanys.
Saül és ros.
Amy és oberta i propera a la seva família.
Saül prefereix guardar-se les coses.
Amy treballa a una cafeteria per mantenir-se.
Saül s'escapa cada matí a aquesta cafeteria per no compartir amb la família.
D'una manera que acaben coincidint al bus cada dia.
I si diem que la coincidència no existeix, el bus és el destí i fa que es trobin per tal que les mirades tinguin una xerrada profunda que ni el soroll el trenca.
Amy és una mica despistada. Saül, en canvi, és atent.
Així que quan un matí, baixant del bus, a Amy li llisca la bufanda de les mans, Saul l'agafa i la hi dona.
- T'invito a una cita- li va dir el noi a Amy.
Tot seguit es van ruboritzar tots dos.
- En sortir del meu torn.- ella va contestar.
I d'aquesta manera cap a les cinc de la tarda, es trobaven al bus de camí al telefèric de Montjuïc.
- Gaudeixo molt viatjant amb bus. És tranquil i gràcies a les enormes finestres es poden veure unes vistes úniques.
- Jo també, Amy- ell li va mirar als ulls-: Unes vistes precioses.
Ella es va adonar del compliment, però les galtes vermelloses ja van respondre.
- Sabies que aquest any fan cent anys que tenim bus TMB?
- La veritat és que no. Però, em pots explicar més coses sobre això?
Saül realment gaudia de tot el que ella li explicava sobre TMB.
- Espero que gaudiu del viatge.- deia el treballador del telefèric de Montjuïc.
- Sembla que volem i se sent molt bé.- va trencar el silenci Amy.
- Jo de vegades sento que volo i no estic en un telefèric.
- Com?
I així entraven en una infinitat de converses.
Van passar els anys i amb Transports Metropolitans de Barcelona van descobrir la ciutat.
Van descobrir un lloc on viure. Ells dos i el seu amor incondicional.
Van descobrir que Amy esperava un fill.
I van descobrir que aquest fill té els cabells castanys, però és atent.
Li agrada descobrir el món, i en honor als seus pares se'n va anar a conèixer-lo.
Categoria de 13 a 17 anys. Institut escola El Viver