El peluix perdut
El peluix perdut
Era un divendres qualsevol i ens estàvem preparant per anar a l'escola, jo, la Carlota, i les meves dues germanes petites, la Blanca i la Paula. La Blanca té un any i va en cotxet i la Paula en té cinc.
Ja són les 8:20, la Paula com quasi cada matí no està de molt bon humor, i jo avui soc l'encarregada de preparar els entrepans per a l'hora del pati.
-Farem tard! Encara no us heu acabat l'esmorzar? -va dir el pare- Encara no entenc com és possible!
Però al matí el temps passa molt de pressa, és igual a l'hora que ens aixequem, sempre sembla que farem tard.
Amb l'uniforme posat i l'esmorzar ja acabat ens dirigim cap al metro, l'aventura comença!
Arribem a la parada Lesseps, a la Paula li encanta ser la primera a posar el seu tiquet, després jo i després la Blanca amb la mare.
Un cop dins el metro busquem si ens podem asseure. La Paula comença a cridar: -Jo allà, jo allà..!
La Paula s'asseu i la Blanca està tranquil·la i juga amb el seu peluix preferit, és un conillet blanc amb les orelles roses i moolt suau.
Ens preparem per sortir i quan ja estem a l'ascensor, veig que la Blanca no té el seu peluix. Li dic a la mare i veiem que no és al cotxet. Ens l'hem deixat al metro? Tornem a baixar de l'ascensor i fem el trajecte que hem fet abans per veure si ens ha caigut, però no hi és. Quan ja quasi pensem que no el trobarem, una senyora ens pregunta si el peluixet és nostre.
No podem estar més contents!
Categoria de 8 a 12 anys. Col·legi Canigó