ELS INCONVENIENTS DE LES GRANS CIUTATS
Era dies abans de l’aniversari d’una de les meves millors amigues i encara no li havíem comprat el regal. Vam tenir diverses idees com a possibles regals, però cap no estava al nostre abast. Finalment ens vam decantar per una corretja per a la seva bossa. L’únic inconvenient era que la botiga més propera es situava a Barcelona. Però ràpidament vaig trobar una opció , anar jo sola cap a la ciutat un dissabte pel matí , comprar-li la corretja i després fer temps per al proper autobús que em portés de nou a casa i seguidament anar cap a la festa.
Així doncs, un dissabte a les nou del matí vaig agafar l’autobús que anava cap a la gran ciutat. A les deu aproximadament ja havia arribat al destí final.
En arribar, el que vaig haver de fer va ser situar-me en el mapa i buscar la botiga a la qual volia anar. Per aconseguir arribar fins allà vaig haver d’anar amb el metro, però jo no sabia com funcionava tot aquell merder dels tiquets i coses vàries. Em vaig decantar per anar a demanar ajuda a la taquillera , i ella em va ajudar amb el que necessitava, però quan vaig tindre el cartró a les meves mans un home llarg i eixerit me’l va treure de les mans i va marxar corrents. La dona que uns instants abans m’havia ajudat, ho va veure tot i es va quedar amb la cara del color d’un paper de fumar.
Després d’aquell incident vaig haver de comprar-ne un altre, i un cop a dins del metro el que va succeir després ja no va cabre en el meu cap. Un home acabava de tirar un tret a l’aire i les portes del metro s’havien bloquejat completament, el conductor estava ferit a terra i quatre nois arrossegaven els segurates.
Havien passat hores després de l’incident i ja feia tard per arribar a la festa d'aniversari de la meva amiga , però just en aquell moment la policia havia intervingut i els agresors van fugir corrents. Per sort, ràpidament els van enxampar i els van portar al calabós.
Així doncs, després d’aquest assalt de la policia, el que vaigfer seguidament va ser declarar tot el que havia passat.
A les set de la tarda estava sortint de Barcelona tot explicant-li a la meva família i amigues el que havia succeït.
Finalment, a un quart de deu va ser quan l’autobús em va deixar a Manresa i per fi vaig poder anar a sopar amb les companyes i a gaudir d’una estoneta amb elles.
Categoria de 13 a 17 anys. Institució Igualada