Matar o ser matat
Un dia normal com qualsevol, tranquil·lament pujant al METRO per poder anar a la universitat. De sobte, en arribar al destí final i poder baixar del metro passa l'inimaginable, un atac de zombies, per culpa d’un químic que ha ingerit l'ésser humà i ara no té cap control de si mateix.
Ens comencen a atacar a l'estació de metro però ja és tard, el pànic ha arribat al límit, la gent ja s’ha contagiat, menys dos militars i jo. Un d’ells està ferit i l’altre l'ajuda, mentre que a mi m’han manat anar a salvar-los. M’han donat una arma de foc i m’han donat ordres de poder reactivar la subestació. És una missió quasi imposible, degut a la contaminació a fora i als zombis.
Ha d'agafar municions i medicaments per moments per no morir, i per desgràcia he hagut de matar deu persones en total per arribar a la subestació. Hi ha hagut molts obstacles, a part dels zombis i contaminació, degut al desastre provocats per ells. Tot està tallat i és impossible d’accedir als llocs.
En arribar a la subestació, ha passat el que no podia passar, no es podia reactivar perquè estava tot trencat. Per això he hagut d'agafar el camí fàcil per no tornar a assassinar a gent: actuar com un zombi. En traspassar la multitud de zombis i arribar a l'estació he pogut veure que m’he quedat atrapat. En aquell moment m'ha vingut al cap la famosa llei de la naturalesa, matar o ser matat, però en aquest cas no em serveix de molt, si em moro no passarà res, però si sobrevisc solament serà temporal, degut a això he agafat la millor solució.
Categoria de 13 a 17 anys. Institut eduard fontsere