Els ferrocarrils???
Avui m’han dit que agafi els ferrocarrils, jo he protestat, esclar: els ferrocarrils fan pudor, estan bruts, sempre hi ha molta gent i, a més, em fa moltíssima mandra anar-los a buscar. No podem agafar el cotxe??? Però l’única resposta que m’han donat ha sigut… Nooooo. Bé, ara ja he sortit de l’escola. He d’anar a buscar els ferrocarrils. Com que no tinc ni remota idea d’on s’agafen, he preguntat a un senyor si em podia ajudar. Ell m’ha dit que s’agafaven baixant el carrer, li he fet cas i finalment he trobat unes escales mecàniques que baixaven cap a baix. Ja havia superat el primer pas, entrar a dins, ara venia col·locar la targeta a la màquina. He buscat per la bossa, però només trobava papers i papers… AQUÍ!!! Per fi. He col·locat la targeta uns quants cops a la màquina, però em sortia “error torneu a intentar”. Ho he fet fins que m’ha sortit el que esperava: “Bon viatge!” He passat per les portetes ràpidament perquè no se’m tanquessin i he esperat a l’andana. A la pantalla posava: 2 minuts perquè arribi l’L6. He esperat dos minuts però se m’han fet tan llargs que em semblava que havia esperat quinze. Per fi ha arribat el tren i han començat a sortir rius de gent. Quan he aconseguit seure tenia a un costat una senyora que no parava de tossir-me a la cara i a l’altra una nena que no parava de moure’s i de donar-me copets sense voler. Se m’ha fet etern el trajecte. Cada cop que anunciaven una parada jo parava l’orella per veure si era la meva, però no, la meva parada va ser l'última. Quan vaig sortir, vaig buscar desesperadament la indicació de “sortida” per poder sortir al carrer d’una vegada per totes. Però amb tota la multitud que sortia dels vagons a aquelles hores era impossible veure cap cartell, així que vaig decidir seguir tota aquella gent. Al final vam arribar a unes escales que sortien a fora, o sigui al carrer, i que eren l'única sortida per escapar d’aquell infern. Quan vaig estar fora, vaig buscar desesperadament l’avinguda dels Pomers, que és on jo visc i sí, efectivament la vaig trobar. Vaig picar al timbre de casa i la mare em va obrir la porta i em va preguntar: Com ha anat el trajecte? Bé, vaig respondre, cansada. Mentre deixava les coses a l’entrada sentia la tele que estava encesa, deien que el món està molt contaminat i si no fem res tot anirà a pitjor. Llavors vaig pensar en tot el que contaminen els cotxes i que és molt millor agafar els ferrocarrils o el bus, per molt que de vegades estiguin bruts o plens de gent… PER AIXÒ TENIM TMB!!!
Categoria de 8 a 12 anys. Orlandai