El nen que es teletransportava
Un dia, un nen somiava amb visitar París. Volia teletransportar-se directament allà, agafar el metro i anar a Disneyland. I, de sobte, va aparèixer a Disneyland, però amb pijama i amb una butxaca plena de diners.
El primer que va fer va ser comprar-se una samarreta i uns pantalons per no anar pel parc en pijama. Un cop ben vestit, es va llançar a l’aventura i va pujar a totes les muntanyes russes que va trobar. Va passar cinc hores de pura diversió, fins que, assegut en un banc menjant, va començar a pensar en els seus pares.
—M'agradaria teletransportar-me amb ells a Roma —va dir en veu alta.
I, com per art de màgia, va aparèixer a Roma amb els seus pares. Va ser en aquell moment quan es va adonar del tot que tenia un superpoder. Però els seus pares, en comptes de sorprendre's i alegrar-se, el van mirar amb desconfiança.
—On has estat? —li van preguntar.
El nen els va explicar tot emocionat el seu descobriment, però ells no el van creure. Així que, per demostrar-ho, es va teletransportar una altra vegada davant dels seus ulls. Aquesta vegada, però, la seva reacció va ser diferent:
—Pots portar-nos a Indonèsia?
Al principi, el nen estava encantat d'ajudar-los. Però amb el temps, allò es va convertir en una obligació. Els seus pares no li demanaven si volia teletransportar-se, simplement li ordenaven que ho fes. Viatjar d'un lloc a l'altre amb ells es va convertir en la seva rutina. Van passar anys saltant de país en país, de ciutat en ciutat, mentre el nen es cansava cada vegada més. Teletransportar-se no era fàcil: cada viatge l'esgotava com si hagués corregut una marató. Però els seus pares mai no li van preguntar si estava bé, ni li van donar les gràcies. Només volien més i més viatges gratis.
Un dia, després d'una d'aquestes interminables teletransportacions, el nen estava tan cansat que va trigar hores a recuperar-se. Va ser llavors quan es va adonar que els seus pares no es preocupaven per ell, només pel seu poder.
Quan ho va comprendre del tot, va decidir donar-los una lliçó. Els va teletransportar al Pol Nord, entre el fred i la neu, i es va quedar sol per reflexionar.
—Bye bye, baby! —va dir amb ironia—. Fa tres anys que em feu servir, ara us toca passar una mica de fred, anar amb els pingüins i pensar en el que heu fet.
Després de tantes persones que s’havien aprofitat del seu superpoder, va prendre una decisió. Va reunir a tothom i va anunciar:
—Mai més teletransportaré ningú enlloc! Si voleu moure-us... ANEU EN METRO!
Categoria de 8 a 12 anys. Escola Barcelona