Un metro del temps
Una vegada hi havia un nen de nou anys que es deia Michael i estava molt sol fins al dia d’avui. Avui era Nadal i el Michael volia veure els regals que li havien fet. Es va llevar així: es va aixecar, va fer un gran badall i va córrer cap al menjador.
El Michael es va adonar que no hi havia cap regal i que els seus pares no eren a casa. Però hi havia una pista. Al terra, hi havia una targeta de metro amb el nom del propietari: Joan Creus. Sense pensar-s’ho gaire, el Michael va decidir agafar el metro de Barcelona. Va pujar al primer metro que va veure, però es va oblidar de mirar quina línia era.
Us preguntareu per què va agafar el metro. Doncs us ho explico: el Joan havia robat la targeta al pare del Michael per si un dia perdia la seva, que és justament el que havia passat. El que el Michael no sabia era que havia pujat a un metro equivocat. Aquell metro, de sobte, va desaparèixer... i, quan va tornar a aparèixer, es veia un cartell amb la data d’aquell dia. Però no era el present. Eren els anys 90!
Oh, aquell metro era un metro del temps! Espantat, el Michael va tornar a pujar ràpidament abans que marxés de nou i, per sort, va tornar a la seva època.
Després, va anar a casa del seu millor amic, el Pol. Volia plorar perquè havia perdut els seus pares, però en entrar va veure una cosa inesperada: hi havia una festa de Nadal! El Michael havia oblidat la festa de Nadal que organitzava el Pol. Havien acordat celebrar-ho resolent un misteri!
Aquell Nadal, l’únic regal que va tenir el Michael va ser la gran sorpresa dels seus pares i del Pol, però s’ho va passar pipa igualment!
Categoria de 8 a 12 anys. Escola Barcelona