L'Heroi de la R6
En Riki es va treure la motxilla i es va asseure en un seient al costat de la finestra del tren R6. Era divendres a la tarda i, després d’una setmana pesada a segon d’ESO, l’únic en què podia pensar era a encendre la seva Switch i jugar unes partides de Fortnite.
El tren es movia amb suavitat per les vies, deixant enrere les estacions una rere l’altra. A fora, el cel estava gris, amenaçant pluja. En Riki es va posar els auriculars i va encendre la consola, decidit a fer una partida ràpida abans d’arribar a Pallejà. Però just quan l’autobús de batalla estava a punt de llençar-lo a l’illa, un crit el va treure de la seva concentració.
-La meva bossa! Aquest noi m’ha robat la bossa!
En Riki va aixecar la vista. Una dona assenyalava un noi amb dessuadora negra que corria pel passadís del tren amb la seva bossa a les mans. Diverses persones van intentar aturar-lo, però ell es movia ràpid, esquivant-los com si fos un personatge en mode parkour.
El cor d’en Riki es va accelerar. Dins del seu cap, es va imaginar sent Spiderman. No tenia teranyines ni superpoders, però alguna cosa dins seu li deia que havia de fer alguna cosa.
-No pot ser tan difícil… -va pensar per a si mateix, guardant la seva Switch a la motxilla.
El lladre avançava cap a la porta del vagó, disposat a saltar a la propera parada. En Riki, sense pensar-s’ho gaire, es va llenar darrere seu. Gràcies al seu entrenament en natació, tenia reflexos ràpids i cames fortes. Amb una velocitat que fins i tot ell mateix va trobar sorprenent, va córrer pel passadís, esquivant passatgers i saltant entre els seients.
El tren va començar a anar més lent mentre s’acostava a l’estació de Sant Vicenç dels Horts. En Riki va veure com el lladre es preparava per sortir tan aviat com les portes s’obrissin.
-No si ho puc evitar -Pensava.
Va utilitzar un seient com a suport i va saltar amb totes les seves forces, aterrant just darrere del lladre. Va estendre els braços i va agafar el bolso de la dona amb una mà, mentre amb l’altra empenyia el noi contra la paret del vagó.
—Deixa’m anar, pringat! —va cridar el lladre, intentant escapar-se.
Però en Riki no el va deixar anar. Sabia com agafar a algú amb força, igual que quan nedava i havia de mantenir-se ferm a l’aigua. Diverses persones van córrer per ajudar-lo. Un home va agafar al lladre pels braços i un altre li va treure la bossa de la dona.
Les portes del tren es van obrir i dos segurates de l’estació van pujar de seguida.
-Aquí està! -va dir un passatger, assenyalant el lladre.
Els segurates el van emmanillar i el van treure del vagó. La dona va recuperar la seva bossa i es va acostar a en Riki, amb els ulls plens de llàgrimes.
-Gràcies, noi! Ets un heroi.
En Riki es va posar nerviós. Mai ningú l’havia anomenat heroi.
El tren va arrencar de nou. Quan va mirar el rellotge, va veure que faltaven pocs minuts per arribar a Pallejà. Es va tornar a asseure al seient amb un somriure. Encara tenia l’adrenalina al cos, però no podia esperar per explicar-ho als seus col·legues.
Va treure la seva Switch de nou i es va posar els auriculars. Ara sí, era hora de jugar a Fortnite. Però dins el seu cap, només podia pensar en una cosa:
Necessito un vestito per tornar a fer-ho.
Categoria de 13 a 17 anys. IES Corbera de Llobregat