Un somni entre les vies
Imagina’t que un dia t’emprenyes amb els teus pares per una raó tan ximple com que no t’agrada el sopar. Tan ràpid com la llum, et tanques a la teva habitació i, entre gemecs i llàgrimes, t’adorms.
En els teus somnis, escoltes unes veus que et diuen que patiràs les conseqüències de la teva discussió amb els pares. La veu es repeteix una vegada i una altra, i comences a sentir-te culpable… però ja és massa tard.
Et despertes, però no sembla que estiguis a casa. Tot és fosc i tancat. A poc a poc, t’adones que estàs al metro… i encara enganxat a la via.
Al principi, no li dones importància, ja que no hi passa cap tren, però en aquell mateix instant, escoltes el soroll d’un comboi que s’acosta a tota velocitat. Comences a posar-te nerviós, el cor et batega amb força.
El tren està cada cop més a prop. Espantat, et tapes la cara amb les mans i crides. Però, de sobte, tot es torna silenciós. Obres els ulls i et trobes al teu llit, suat i espantat.
Mires al voltant i res ha canviat. Ha estat només un somni… o potser un avís?
Amb el cor accelerat, t’aixeques i vas cap als teus pares. Sense pensar-ho, els abraces i els demanes perdó. Ells, sorpresos, et miren amb tendresa i et responen amb un somriure:
—No passa res… Anem a sopar?
I aquesta vegada, no et queixes.
Categoria de 8 a 12 anys. Escola Barcelona