EL CAVALL ROBAT
EL CAVALL ROBAT
Hola, soc la Mariona, faig 1r d’ESO, i com segurament sabreu, a molts instituts sortim a les 3:00. Acabo de sortir de casa i faig camí cap a l'hípica dels meus pares, ‘‘La Foixarda’’. Ara mateix soc dins del metro, que està ple de cartells anunciant el centenari del ‘‘Metro de Barcelona’’, i fins i tot hi ha un concurs de contes... Potser m’hi presentaré!
El metro em va molt bé, és ràpid i m'ajuda a arribar cada tarda a l’hípica per ajudar els meus pares i veure el meu cavall, l’‘‘Elite’’! És una barreja d’andalús i quarter americà. És el millor cavall del món, l’estimo moltíssim. L’hípica dels meus pares té cinc estrelles i és una de les millors del país.
Quan hi arribo, veig les meves amigues: la Marina ensellant la Kènia, la seva euga; la Clàudia jugant amb el Tro, el gos; l’Emma i les altres donant menjar als cavalls...
—Hola, ‘‘Elite’’! —crido emocionada. Però... eh? ‘‘Elite’’? Oh, no, no hi és!
—No, no hi és, l’he estat buscant per tot arreu, però no l’he trobat... —diu la Marina.
Estic desconcertada. On deu ser?
—Doncs anem a buscar-lo! Ensella la Vent i marxem!
La Vent és una euga de l'escola, i ens l’estimem molt. A l’acte, avisem les altres, que agafen les seves bicis (elles no tenen cavalls, no els agraden gaire, i treballen per guanyar uns calerons). Per si de cas, jo agafo una llanterna i un mapa. Deixem una nota als meus pares i sortim sense perdre temps.
Seguint unes petjades de cavall, que semblen de l’‘‘Elite’’, i unes altres marques de moto, arribem fins a un bosc. Les petjades ens condueixen a una clariana on hi ha una casa abandonada...
Ens envaeix la por en veure aquella casa tan lúgubre. Amaguem els cavalls i les bicis entre uns arbustos i avancem a peu. No hi ha ningú, i no sabem si entrar, però l’Estel ens anima:
—Vinga, va, caguetes! Jo tinc curiositat! Qui no hi entri és una poruga! —ho diu amb un punt de por, però aconsegueix el resultat que buscava.
Amb el cor bategant amb força, entrem a la casa. Tot està en silenci. De sobte, veiem un cartell amb un missatge inquietant: ‘‘Elite, descendent de l’euga Avra. Robeu-lo! Val una milionada.’’
Abans que puguem reaccionar, sentim un crit:
—INTRUSOS!
Ja no recordo res més. Quan torno en si, soc dins de la mateixa habitació que havíem inspeccionat abans.
—Ens hem d’escapar! —dic decidida.
—Sí, ho sabem... —responen les altres.
—Ja ho tinc! Podem trencar la finestra amb la llanterna!
Dit i fet. Trenco el vidre i sortim. I allà està... ‘‘Elite’’!
Cautelosament, l’agafem. L’Emma, que té el mòbil a mà, truca a la policia. Aquella gent són traficants de cavalls!
Sense fer soroll, marxem per on hem vingut. Quan arribem a l’hípica, els meus pares ens esperen preocupats, i al seu costat hi ha la policia... i els traficants detinguts! Pel que sembla, els agents han arribat abans i els han arrestat.
Els policies ens feliciten molt, i tota la ciutat en parla! Fins i tot el centenari ‘‘Metro de Barcelona’’ ens envia una felicitació especial!
Per celebrar-ho, muntem una gran festa i ens ho passem genial!
Buf! Quina experiència... Però, ben mirat, ja sé sobre què escriuré per al concurs del ‘‘Metro’’! ;)
FI
Categoria de 8 a 12 anys. Escola Barcelona