El metro
El metro de Barcelona va arribar amb un brunzit suau, i jo hi vaig pujar just quan les portes es tancaven darrere meu. Asseguda al costat de la finestra, observava com les estacions passaven de pressa, preguntant-me què em portaria aquell dia.
Em sentia tan lliure! No tenia plans i podia baixar en qualsevol parada.
Vaig decidir baixar a l’última parada, una parada on mai havia estat abans.
Em vaig sentir feliç.
Estava sola, sense cap propòsit.
Era com explorar una selva desconeguda.
Caminant pels carrers, vaig notar que tothom estava enganxat al mòbil. Jo era l’única que no el mirava.
Aleshores, me’n vaig adonar: en tot el dia no havia tocat el meu mòbil. Això em va fer sentir encara més contenta.
Caminant i caminant, vaig arribar a un parc. Allà, només hi havia nens i nenes jugant amb els seus pares, rient i gaudint del moment.
Vaig decidir asseure’m en un gronxador i allà vaig reflexionar sobre el dia que havia tingut.
La Nàdia mai va entendre com havia arribat fins allà, però de sobte, tot semblava perfecte. Sense voler-ho i sense esperar-ho, el metro l’havia portat a un lloc meravellós, on el destí no importava, sinó el viatge.
El que importa és gaudir de la vida, del teu propi viatge.
Categoria de 8 a 12 anys. Escola Barcelona