UNA SORPRENENT TROBALLA
Aquest és el bo: El Pep va baixar corrent les escales de l’estació de Lesseps just quan el metro arribava amb un esbufec metàl·lic. Era l'últim metro del dia i hi va poder entrar pels pèls. Un cop es van tancar les portes, es va adonar que no hi havia ningú més al vagó. De sobte, les llums van començar a parpellejar i, inexplicablement, el metro es va desviar de la via cap a un túnel fosc i desconegut.
El metro va parar i les portes es van obrir. Neguitós i espantat, el Pep va sortir del vagó i va continuar caminant pel túnel fins que va topar amb una porta. La va empènyer amb compte i va sentir com grinyolava. En entrar a la sala, va veure que les parets estaven plenes de fotografies antigues de quan es va construir la primera línia de metro. En una d’elles hi apareixia una persona que li resultava molt familiar.
—Com s'assembla al besavi Tonet! —va pensar el Pep.
Va mirar al voltant i es va amagar la foto a la butxaca. Sempre havia estat un gran aficionat als metros i, tot i no saber-ne el motiu, en veure aquella sala plena d’estris relacionats amb els vagons, es va emocionar. Entre els objectes, va recollir una volandera, que també va guardar juntament amb la fotografia.
Després de recórrer el camí de tornada, va arribar a casa i va ensenyar la fotografia a la seva mare.
—Ostres! —va exclamar ella—. Sembla el besavi Tonet! Demà li l’ensenyarem a veure què diu.
L'endemà, el besavi Tonet no s'ho podia creure. Aquell home tan ben plantat de la foto era el seu pare. Amb ulls brillants, va explicar que el seu pare, és a dir, el rebesavi del Pep, havia estat un gran enginyer que havia treballat en el disseny del primer metro de Barcelona. La primera línia, que anava des de la plaça Lesseps fins a la plaça Catalunya.
En aquell moment, el Pep va entendre d’on li venia la passió pels metros i va decidir que ell també seria enginyer. La volandera que havia trobat l’acompanyaria tota la seva vida com el seu preuat amulet.
Categoria de 8 a 12 anys. Escola Barcelona