Misteri al metro de Barcelona
Era un dia normal al metro de Barcelona de la L5
El Teo que tornava del metge, estava mirant per la finestra del metro, quan de sobte
va veure dos figures amb cos d’humà. Es va sorprendre molt i li va anar a dir al seu
pare, però aquest no li va fer gaire cas i li va dir que el metro anava molt ràpid i que
no hi havia suficient llum per identificar a les persones. El Teo un cop a casa va anar
a la seva habitació es va estirar al llit per contemplar el sostre, i mentrestant
pensava en el que havia vist al metro i es preguntava si allò era una mala passada
del seu cap o era alguna cosa de veritat. Ho va deixar córrer i se'n va anar a dormir.
A les dues de la matinada es va despertar suat i respirant agitadament. Es va
intentar calmar contant fins a deu. Quan ja es va calmar va anar a la cuina a buscar
un got d’aigua.
Aquell matí a l’escola mentre feia Història li va semblar veure entre els arbres del
pati les mateixes figures i es va posar molt nerviós, tant que notava com les gotes
de suor li queien per la cara. Es va fregar els ulls i les figures van desaparèixer. Tot
això li estava semblant molt estrany. Sempre els veia a tot arreu: a casa, al cinema,
a l’escola... fins que un dia es va atrevir a anar-los a buscar. Era de nit quan va anar
a tirar la brossa que els va veure, i es va envalentir i s’hi va acostar. A mida que s’hi
acostava escoltava paraules que no podia desxifrar però li eren molt familiars.
Semblaven paraules que ja havia escoltat... Quan estava creuant el carrer per
acostar-se, va passar un cotxe a tota velocitat, i estava a punt d'atropellar-lo, quan
alguna cosa el va enlluernar... i sense saber com es va despertar al seu llit i va
veure la hora, jun altre vegada eren les dues de la matinada!!! Va anar a la cuina per
comprovar que no era un somni i que la brossa efectivament jo no estava. És va
quedar adormit i va somiar que sota el coixí hi havien unes notes. Quan es va
despertar, ràpidament va girar el coixí i va veure les notes del somni. Estaven
escrites amb un alfabet molt estrany però amb un toc familiar i rarament ho va
entendre tot: SM LS TS PRS L5 que desxifrat deia: Som els teus pares L5.
Més endavant va lligar caps i va descobrir que L5 era línia 5 del metro. A la tarda va
anar a Horta l’estació on els havia vist per primera vegada. Va pujar al metro quan
passaven pel túnel es van apagar els llums i va desaparèixer tothom excepte dues
persones que estaven al últim vagó.
Es va apropar per veure si els veia millor. Un cop els va tenir davant, li van dir en el
seu idioma que ells eren els seus pares biològics. En Teo no s’ho creia i els s’hi va
demanar si tenien alguna prova per demostrar-ho. Llavors li van dir que sabien que
tenia una marca de naixement a l’esquena, que era la marca que tenien tots els de
la seva espècie. El Teo els hi va fer moltes preguntes. Una d’elles era perquè estava
amb una altre família? Li va contestar que va ser perquè no el podien cuidar ja que
havien estat en guerra amb un altre planeta i per això el van enviar a la terra. Però
se l’estimaven tant que l’havien anat ha buscar.
El metro de la L5 agafat a l’estació d’Horta era l’únic mitjà de transport que tenien
per poder tornar al seu planeta.
El Teo tenia por de la guerra del seu planeta. El van tranquil·litzar dient-li que ja
s’havia acabat la guerra.
El Teo els va decidir enviar una carta als seus pares d’adopció, una carta
explicant-los que marxava, i que esperava algun dia per tornar-los a veure. Fi
Categoria de 8 a 12 anys. Fedac Horta