EL CASTIGADOR
Era un dia tènue i fred en els carrers de Barcelona, jo Frank Cage, el marine renegat de l'any 1833 un remunerat assassí que utilitza tots tipus d’armes. Des del Bazuca més pesat fins al ganivet més petit. Soc l'amo dels gadgets, que normalment els aconsegueixo de les meves víctimes. Ja estevà vell per la feina que exercia. Però tenia un nou encàrrec matar el multimilionari, Joan Fisk, jo no treballo per ningú més que jo mateix, perquè després de matar a tot el relacionat amb la màfia de Hammerhead vaig decidir que castigaria a tots els que estiguessin en aquella a llista que tan secreta era, però no et convenia estar en ella.
El Joan Fisk és un reconegut criminal (Més conegut com a Blacking) que encara que el govern el declara com amenaça, ningú s’atreveix a caçar-lo per la seva pròpia defensa personal i tots els seus sequaços.
Excepte jo, el castigador. Estava saquejant l'última base criminal del Blacking, estava allà davant de la porta amb un fusell Thompson de 100 bales en el carregador, dues granades i un ganivet de caça, amb sigil vaig entrar pel terrat a la gran i lúgubre instal·lació. No hi havia ningú més en tota la instal·lació, havia estat una trampa molt ben posada pel Joan. Ell havia col·locat intencionadament aquell walkie-talkie. Vaig agafar les bales i les armes dels meus enemics. Fins i tot em vaig endur l’armadura negra. Vaig tornar al meu mini base d’operacions, un petit pis als afores. Vaig pintar l’armadura amb un crani que és el meu símbol per què mai vaig pensar que sortiria viu d’aquest treball.
En acabat havia de posar-me a pensar on podria estar la nova base d’en Joan Fisk vaig en anar en metro fins a Vallcarca on em pensava reunir amb un vell amic que potser m’ajudava a trobar-ho. Era en Ulf dominic un company Marine amb el qual ja havia complert diferents missions. Ell no acabava de veure'n clar els meus mètodes… Mortals, però estava allà quan el necessites.
Ens vam equipar amb diverses armes, dues granades cadascun, em vaig posar l’armadura, vaig carregar la Thompson amb 300 bales, en Ulf va agafar un franctirador amb adaptador per estar tombat.
Vam anar base per base pel metro des de zona universitària fins a Trinitat nova. Quan vam baixar vaig veure un petit grup de persones caminant cap al garatge de la via. Vam entrar sigil·losament quan vam veure la magnitud de les instal·lacions vam pujar a unes bigues elevades, eren uns 100 atacants. Però almenys sí que estava en Joan. Era alt, forçut i molt gros. Estava parlant amb un home una mica més menut, però tenia una Havoc en el cinturó.
Vam començar a disparar com bojos. En poc temps en quedaven 50, van sortir quatre torretes amb un sol objectiu, nosaltres. Vam esquivar tantes bales com vam poder. En Ulf estava ferit li havien donat a l’espatlla. Llavors va ser quan vaig començar a llençar granades com si s'hagués d'acabar el món. Només en quedaven 10, però tenien metralladores. No hauria sigut cap repte si no hi hagués aparegut en Joan amb un somriure d’orella a orella. Va dir - Vinga Frank, ja estàs molt ferit. Rendeix té ara i et donaré una mort ràpida- En aquell moment vaig treure la havoc i vaig matar a dos dels grans. Tot seguit li vaig dir -He arribat fins aquí i no m'aturaré ara. Vaig disparar dues bales més i vaig tirar una granada, Ara només en faltaven 5. Es van posar a disparar-me, la majoria les va rebre la destrossada armadura. Vaig llençar una granada cegadora mentre el Joan s'apropa, però era massa tard… BUUUM un bazuca va matar en Joan.
Categoria de 13 a 17 anys. Fedac Horta