PERDUTS PEL METRO
Era un dia normal, com qualsevol altre, l’única diferència era que l’endemà era l’aniversari del Roger, el marit de la Ruth i el pare d’en Marc i en Pol. La família encara no havia trobat un regal per donar-li així que aquell dia havien quedat per anar la mare i els seus fills a comprar-li un regal al seu pare, el problema era que havien d’anar en metro, cosa que no estaven massa acostumats perquè en Roger sempre els portava en cotxe, però no tenien una altra opció.
Van arribar a l’estació de “Diagonal”, molt bé, sense cap inconvenient, quan el Pol va tenir una idea, s’amagaria darrere d’una màquina expenedora esperant a què el seu germà passés per fer-li un ensurt, i així va fer, però en Marc no va passar i va anar cap a una altra direcció amb la seva mare. Ara en Pol es trobava perdut, era un nen de cinc anys i no sabia què fer.
Per l’altra banda, la Ruth i en Marc ja s’havien adonat del fet que faltava en Pol i el van començar a buscar desesperadament, però era pràcticament impossible trobar-lo, ja que era cap de setmana i hi havia moltíssima gent.
""Has vist a una dona vestida de blau amb un nen de vuit anys agafat de la mà?“”Anava preguntant en Pol a qualsevol persona que li passés per davant, tots li deien que no hi passaven d’ell, ja s’estava replantejant llençar la tovallola quan una dona de mitjana edat va decidir ajudar-lo, es deia Marta, i així junts van anar a buscar. Per fi, després de buscar molt es van trobar un home jove, d’uns vint anys aproximadament, anava molt ben vestit, amb un vestit d'home que semblava caríssim. Van decidir demanar-li ajuda, però quan semblava que els anava a ajudar… Va agafar-li la cartera a la Marta i va sortir corrents! Ara sí que estaven fotuts, en comptes d’un problema greu en tenen ja dos.
Per fi van trobar a un policia, li van explicar tots els problemes que havien tingut i el policia es va reforçar amb diversos companys de treball per intentar trobar el curiós home que havia robat les pertinences de la Marta. Primer, els van demanar que descriguessin a l’home, i així ho van fer; alt, ros, ben vestit, amb una gran piga a sota l’ull… i els policies van anar a la recerca.
Al cap de dues hores aproximadament el Pol ja estava molt espantat i la Marta molt nerviosa, però, per fi, van arribar els policies. Els van dir que no hi havia hagut sort i que el lladre havia aconseguit escapar, així que la Marta va marxar a l’ajuntament a denunciar. En Pol es trobava sol un altre cop, però ara amb els policies. Tots estaven desitjant que la Ruth i en Marc no haguessin marxat del metro de Barcelona i sort que no ho van fer perquè ràpidament un dels policies va cridar els seus noms per megafonia i va indicar que es presentessin al passadís de l’estació de diagonal, el que hi havia quan giraves a la dreta després de sortit del metro, i allà es van trobar.
“Quin ensurt ens has donat senyoret” li va dir la Ruth al seu fill, el qui va respondre amb un “aquest era el punt mare!” I van marxar amb una anècdota més per explicar.
Categoria de 13 a 17 anys. Fedac Horta