AVENTURA A EL PLANETA DELS METROS
És el 14 de juliol del 2058 i esclata una guerra entre l’OTAN i els Estats Units de
Amèrica contra els russos i la Xina. Espanya concretament Catalunya és dels més
afectats en aquesta guerra és com la tercera guerra mundial, però en Catalunya.
És el 14 de juliol i ens venen les autoritats a dir que evaquem la zona, ja que
esclatarà una guerra molt forta, nosaltres vam decidir d’anar al metro de Barcelona
que era un dels llocs amb més gent, però més segurs, ens vam portar menjar i
begudes, quan vam arribar vam haver de caminar molt per les vies i vam trobar un
metro mig abandonat que tenia el número 307 i allà ens vam instal·lar uns al davant
i altres al final de tot. Dia 1 el pare va anar a la cabina per restaurar tot el llum i la
calefacció i l'aire mentre els altres anàvem cap a l'estació a recollir el menjar que
ens arribava del exèrcit nostre, però no ens el menjàvem perquè, el deixàvem al
“magatzem de menjar”, ja que nosaltres havíem portat menjar del nostre de casa.
Van passar dies i dies fins que un dia al matí concretament a les 11:23 del matí, va
arrencar el metro, ens pensàvem que era el pare, i per això vam anar a la cabina,
però anava sol, vam intentar frenar, però no es podia, per tant, vam haver d'aguantar
mentre el metro anava rodant pels raïls fins que en un moment donat va parar de
cop “un cop sec” vam baixar i ens vam trobar amb un portal de color lila i amb
algunes pedres de color vermell, al principi pensàvem que era una bogeria o que
estàvem somiant, però era veritat així que discutint una bona estona vam decidir
d'entrar.
Vam aparèixer en un planeta tot de metros de Barcelona i va ser un moment molt
inesperat, ja que no sabíem que existia al moment, també vam mirar al darrere i el
portal va desaparèixer i ens vam tornar bojos vam buscar i rebuscar la sortida o el
portal i no va aparèixer en cap lloc del planeta i vam tindre que adaptar-nos el
problema era que no teníem res de menjar ni de dormir, doncs, vam anar a explorar
per un lloc que hi havia allà que semblava com un bosc hi havia arbres com pins i
encina, però sobretot pins bé després d’un bon temps vam veure com un fruit de
color verd amb algunes fulles vermelles i taronges vam tallar-la o trencar-la amb un
tros de ferro d’un metro de per allà i vam provar el suc de la fruita i s’assemblava al
gust d’una poma, com no hi havia més remei que buscar més vam començar a
buscar més i vam recollir en total unes quaranta-nou, mentre uns altres amb troncs
sense fruites feien la foguera per calentar-nos una mica ja que allà feia un fred que
pela.
després de uns bons dies vam trobar un metro super super igual que el metro al que
ens va portar al portal del planeta, vem intentar comunicarse amb ell però ell ni res
com si no li importes, va agafar i se’n va anar, nosaltres el vam perseguir un rato
pero el vem perdre i al tant perseguirlo ens vam perdre per un desert de sorra i ens
vam tornar cap endarrere ja que necessitabem tornar a on estabem amb tots però
vam tirar cap endarrera i no els vam trobar per ningun lloc l'última esperança va ser
cridar Pares!!!!
Al final vam trobar un metro que sabia una mica de idioma humà i tenia els nostres
pares i també ens va portar a un portal on vem tornar i ens va dir que tot aixo va ser
un error i que no diguessim res.
FI.
Categoria de 8 a 12 anys. Fedac Horta