L'HABILITAT DEL RAI
Era una setmana del mes de juliol i un grup de noies i nois que estaven cansats de passar l’estiu sense fer res, van decidir fer alguna cosa especial. Mai havien fet una escapada així i no s’havien per on anar. Primer van agafar un autobús, direcció Mundet per agafar el metro i anar cap a plaça Catalunya per allà agafar algun tren que els portés en algun lloc diferent. Llavors una de les noies li va preguntar a un noi per on havien d'anar. Van estar de sort. Aquell no era un noi qualsevol, aquell noi sabia tot el que calia saber sobre els metros, els trens i les parades de totes les línies. Era un noi especial, el seu nom tenia tres lletres, Rai, igual que la peculiaritat que el feia ser un expert en els Transports Metropolitans de Barcelona.
Aquell noi els hi va semblar molt divertit i els hi va proposar anar amb ell i passar tot el dia viatjant per les diferents línies de metro. Tota la colla hi va estar d’acord. D’aquesta manera tindrien l'oportunitat de saber moltes coses sobre els metros i conèixer la seva ciutat. Van anar fent el seu recorregut, unes quantes parades d’una línia, caminant pels passadissos fins al següent transbordament que canviaven de color. En un dels transbords van haver de córrer per què el metro ja estava a l'andana a punt de sortir. Quan ja estàvem a dins del vagó es van adonar que el més petit de la colla s’havia quedat fora. Tothom es va començar a preocupar molt. Però el Rai estava ben tranquil, tenia molta experiència en aquestes situacions. Només calia que a la següent parada baixessin, canviessin d’andana i agafessin el primer metro que tornés cap a la parada anterior i el rescatarien. I així va ser, quan van tornar a ser a l’andana on havien perdut en Tomàs, ell era allà esperant-los, assegut en un dels bancs.
Al cap d’una estona mentre estaven escoltant una de les històries sobre trens que els explicava el Rai, el Carles es va adonar que no tenia la seva motxilla lila. Un cop més el Rai va trobar la solució. Els va portar a tots fins a la parada d’Horta on s’havia que estaria el seu amic el cap d'estació i li va explicar tot el que havia passat. Fins i tot li va poder dir tots els números dels diferents metros que havien agafat. Així va ser molt més fàcil localitzar la motxilla d’en Carles. Només van trigar cinc minuts a trobar la motxilla. El Carles es va posar molt content.
Ja es feia tard i van decidir fer l'últim trajecte junts, fins a plaça Catalunya que era on s’havien conegut. No podien deixar de parlar de totes les coses que els havien passat al llarg del dia i de com podien haver recorregut tota la ciutat en només un dia. Quan van arribar es van acomiadar del Rai i li van donar les gràcies per totes les coses que els hi havia ensenyat i pel dia tan especial que havien passat tots junts. Els de la colla, estaven super emocionats i seria una anècdota que explicarien al llarg de tota la seva vida.
Des d’aquell dia, cada vegada que volen fer una sortida truquen al Rai perquè els hi prepari el recorregut dels seus viatge
Categoria de 8 a 12 anys. Fedac Horta