L’ANELL PERDUT
Va començar una tarda, al metro de Barcelona, més exactament a Horta, i un noi
que es diu Kai, amb la seva parella Laia, caminaven per primera vegada pel metro.
Ella creu que van al cinema, però ell té a la butxaca una cosa que pot canviar-li la
vida, un anell de casament. Ho té preparat des de fa molt temps, però no havia
trobat el moment oportú, fins ara.
Estaven sortint del vagó quan un lladre li fica la mà a la butxaca a en Kai i se'n va
corrent. Ell surt darrere com si depengués de la seva vida, però el lladre era molt
llest, els havia estat mirant des que van entrar i ell sabia que no coneixien bé el
metro, i a les portes de sortida, en comptes de passar normal (que no necessites
targeta per sortir), la va saltar, perquè sembli que s’ha “colat” i en Kai, no parava de
posar la targeta i no s’obria. La Laia estava preocupada, però més ben bé confusa,
no sabia per què era tan important aquella cosa que li havia robat. Al final, un senyor
gran, va passar pel costat seu sense posar targeta i en aquell moment en Kai es va
sentir inútil, però ràpidament, va córrer, i veia al lladre molt lluny, però el lladre el que
no sabia era que estaven dos guàrdies esperant a la sortida, perquè la Laia va
prendre el botó d'emergència i com la seguretat del metro és tan ràpida, abans que
digui res ja estaven esperant al lladre. Quan els va veure de lluny, va començar a
caminar normal, es va treure la caputxa i la jaqueta, per dissimular. Però res d'això
va servir, els guàrdies van saber qui era a l’instant perquè era un lladre freqüent.
Van esperar a en Kai i la Laia, i en arribar, la Laia i el policia van fer una mirada una
mica peculiar, una mica familiar, i es va treure el capell i si, era el seu ex, però
deixant-ho a part, es van posar a revisar el que havia robat, però hi havia un gran
problema, que el Kai no volia que la Laia veiés el que li havia robat perquè... era
l’anell de casament, li va comentar al guàrdia i es van inventar que havien d'anar a
comissaria, que no podien revisar als lladres en mig del carrer, perquè dona una
mala imatge. Llavors, els policies es van emportar al lladre a comissaria i el Kai se'n
volia emportar a la Laia a casa perquè no ho veies, però ella va insistir, ella volia
recuperar-ho i insistint va terminar convencent-ho, i el Kai va pensar que no passaria
res, que li podia dir a la comissaria mateixa. De camí cap allà, va dubtar, però
pensant-ho bé, no podia sortir gens malament. Quan van arribar, el policia tenia en
una taula tot el que portava en lladre, i abans de dir-li qualsevol cosa, agafa una
petita caixa que estava a la taula, s'ajup i diu: “Laia, t’agradaria casar-te amb mi?” i
la Laia, que no s’ho esperava gens, li diu: “Mmm... Sí! Clar, havia esperat aquest
moment molt de temps” En Cai, tot emocionat, va cridar davant de tota la
comissaria: “Ja heu escoltat, qui vulgui vindre al casament, està convidat!” Tot
emocionat.
Quan va arribar el gran dia, tots dos estaven molt nerviosos, ell ho tenia tot preparat,
el càtering, la vestimenta, els convidats, però li faltava una cosa, un discurs per dir-li,
una cosa per demostrar tot aquest temps d’amor, i va haver d'acudir al policia, sí, el
que va parar al lladre, l’ex de la Laia, s’ho va haver de pensar dues vegades, però al
final va dir: “cap problema”, llavor, van fer el discurs, va arribar l’hora, i el casament
va anar genial, tots dos van dir que si, i tots els policies van ser allà, contents, amb
un anell brillant, preciós en un dit d’una noia enamorada.
Categoria de 8 a 12 anys. Fedac Horta