El refugi amagat
Hola, em dic Antoni i acabo de venir de sota terra, tranquils, us ho explicaré. Quan van
començar a bombardejar Barcelona, durant la guerra civil, els ciutadans es refugiaven als
refugis antiaeris o a les parades de metro, i va ser en un bombardeig durant el qual els
meus pares es van refugiar en un túnel al costat d’una parada de metro. Quan va succeir
tot, com que no els paraven de bombardejar, van anar a explorar els túnels perquè, si
baixaven els franquistes que no els poguessin trobar, i van trobar una mena de cova
subterranea(en la que jo vaig néixer) molt amagada on ens vam refugiar. En acabar els
bombardejos, volíem sortir però vam descobrir que la sortida estava tapada per les runes
dels edificis que havien caigut. No vam poder fer-hi res, ens vam quedar a dins de la cova i
vam sobreviure menjant plantes i, de vegades llangardaixos. A dins de la cova hi vam viure
durant molts anys durant els quals molts dels nostres companys van morir i, només vam
sobreviure jo i 2 persones més. A nosaltres ens van trobar desnodrits quan acabaven
d’excavar el túnel de la línea 9, enmig d’un àpat.
Quan ens van trobar ràpidament van avisar algú perquè ens examinés, penseu que al
principi es creien que erem extraterrestres! Però quan ja es van calmar ens van portar a un
hospital i ens van fer proves mèdiques, van veure que estàvem en un estat millorable i ens
van posar en quarantena durant un mes. Quan va acabar el mes ens van ensenyar tota la
nova tecnologia i jo no entenia res, perquè no havia vist res en la meva vida que fos tan
lluminós i que, amb un simple dit poguessis fer moltes coses, a més, estaven aquestes
coses que son com càmeres de foto de color instantànies, que m’agraden molt, perquè no
trigues 10 minuts en fer una foto que potser no et surt ni bé.
Quan em vaig recuperar del tot, van avaluar les meves capacitats mentals i després de
veure que podia escriure (els meus pares em van educar) em van demanar que escrivís en
un paper com vam arribar allà i que feiem, com sobreviviem i altres coses que crec que no
escriuré perquè no sé què volen dir.
Categoria de 13 a 17 anys. El Joncar