En 210

Perebtv

Amunt i avall amunt i avall tot el dia sense parar. A algú li pot semblar avorrit, però a mi m´agrada força. Tota la vida ho he fet i no me´n penedeixo. M´ho passo molt bé fent-ho i...ai, perdoneu, us estic explicant la meva vida i no sabeu ni qui soc. Em fa tanta il.lusió parlar amb la gent que sempre m´oblido de presentar-me.


 


Soc el metro 210, i potser d´entrada no em coneixeu, però si agafeu la línia 2 sovint segurament hem coincidit alguna vegada. Ja sé que per a la gent tots els metros som iguals, però no és així. Cada metro té la seva personalitat. Jo soc molt observador i ja conec  molts dels usuaris habituals. No és que sigui xafarder, però avui en dia tothom parla pel mòbil en públic i sense voler sento les converses.


 


No patiu que no explicaré ara en públic les vostres vides, però si que us diré que hi ha històries que em toquen la fibra. L´altre dia per exemple, la J..., una noia que normalment puja a La Pau, va rebre una trucada on li van comunicar que ja tenia feina a una empresa on feia temps que hi volia treballar. Es va posar molt contenta i de seguida va trucar al seu nòvio i a la família per explicar-ho. Em vaig emocionar, ho confesso, però no puc plorar en públic. Us imagineu quin daltabaix si la gent veiés un metro plorant? Sabem quin és el nostre rol i ens hem de contenir.


 


Us he parlat de la J...com a exemple, però conec molta gent i ja espero arribar a la parada on pugen per veure'ls. De vegades arriben quan ja he tancat les portes i d´entrada em sap molt de greu, però com que sé que el company del meu darrere no trigarà i els tractarà bé, no pateixo.


 


Hi haurà qui pensi "quin avorriment sempre fer la mateixa línia", però la veritat és que m´agrada. Un dels tècnics que em va construir és de Badalona i m´agrada arribar-hi. Quan passo per sota el Besòs i sento la frescor de l´aigua...quin plaer! Totes les línies tenen el seu què, però aquesta ja me l'he feta meva i hi estic molt bé.


 


Ara que ja ens coneixem una mica us demano que, quan em veieu, recordeu que soc en 210, em feu un senyal, una picada d´ullet, qualsevol gest que em demostri que m´heu reconegut. No us podré saludar, però penseu que m´hi fixo i us ho agrairé molt.


 


Les 12.23 a Pompeu Fabra, hora de sortir. Comença una nova aventura!