Observo solidaritat I treball a l'estació

L'observador d'emocions

Em van convidar a una cervesa al racó de l'artista, entre d'altres soc carterista, també confident de la policía.


 


Després de passar informació d'un grupet de carteristes, vaig marxar  i els vaig deixar amb les birres i les patates braves.


 


Ningú es podia imaginar que eren policies, el ros s'assemblava al cantant de Prodigy i  el seu company d'origen africà, amb pinta de raper.


 


Quan anava a baixar cap al metro de Paral-lel línia 3, pujava corrent un "col-lega", i al darrere un vigilant amb un enorme rotweiller.


 


Disimuladament, vaig fer entrebancar el meu "col-lega".


 


El gos es va llançar sobre ell i el vigilant va aprofitar per engrillonar-lo. Acaricio i felicito el gos, dient-li: "Molt bé!"


 


Vaig anar a avisar "els meus amics". En dir-los que hi havia un codi cinc es van posar la plaça al coll, van sortir ràpidament i els lladrucs els van portar cap al carterista.


 


El ros va parlar amb el vigilant, el raper escorcollà el carterista i li va trobar una cartera amb tres-cents euros,  documentació alemanya i un telèfon. El policia li va indicar que el desbloquegés amb la seva empremta, però no va poder.


Va aparèixer un empleat de TMB, i  el vigilant s'hi  va apropar per parlar amb ell. Al seu costat hi havia una parella, visiblement nerviosa. El  raper li va indicar al seu company que havia aparegut l'amo de la cartera i el telèfon.


El ros es va dirigir als turistes en un fluid alemany.


En acabar, li vaig comentar a l'empleat de TMB que se n'anaven amb ell a comissaria.


 


El gos, que ja coneixia el ros, gairebé el va fer caure acostant el cap a la cama. Ens  va fer riure a tots i va prémer amb força la mà del vigilant.


Els turistes es van acomiadar del vigilant, donant-li les gràcies en castellà, però amb el seu fort accent alemany.


 


Jo vaig baixar cap al  metro, aprofitant que el vigilant, que ja em coneixia com carterista, portava el seu gos a passejar al parc prop de l'antiga discoteca Studio 54. Tristament, no està ple de nens jugant, sinó de toxicòmans.


Vaig pensar que amb aquest bon temps que fa avui, els turistes que anaven cap al Park Güell amb la línia 3 serien bones víctimes.