Turista anual
"Un cop l'any em dono el caprici de pujar al Bus Turístic. És el meu secret millor guardat, ho porto fent des de l'any 88. El ritual ha acabat esdevenint així: em poso una pamela, unes ulleres de sol ben grosses, i amb les noves arrugues adquirides anualment, em faig passar per una dona francesa. Em converteixo en una turista a la ciutat que m'ha vist créixer.
Dir-te que va ser un plaer quan amb la modernitat s'afegí un pis superior, vers el qual sempre accelero el pas a les escales per asseure'm al meu racó, al davant a l’esquerra. Així em ve tot l’aire de cop i em puc agafar el barret com si m’estiguessin filmant. La cosa és que hi ha tres rutes, com els tres colors primaris, i sempre les vaig combinant, però sincerament, la blava em té embadalida. Sé que pot arribar a ser un color desanimat però m’aferro als tons de cel blau dels diumenges a les 12 del matí o als purs de la mar, quan és un full nu. Llavors, la cromàtica m’acompanya fins a la Poma de la Discòrdia, amb tot el Modernisme que es disputa a l’aire. I de cop em trobo a davant la Sagrada Família; des del meu lloc les corones de les 8 torres fan una constel·lació. I després, les vidrieres de Sant Pau m’enlluernen la visió amb el reflex dels rajos.
Hòstia, m’he ben emocionat, tu. I saps què? Tu m’has ben fotut perquè porto 32 anys sense explicar-ho a ningú i ara apareix un desconegut i li desvelo el meu plaer. (...) Perdona, sembla una rebequeria de criatura, ho sé, però mira, la veritat és que ho faig per escapar-me unes hores de la meva realitat. No m’agrada gaire, saps? Al final del dia escollit acabo tornant a ser jo, al meu pis, amb els meus, perquè no tinc opció. I si t’ho revelo, és perquè sembles ser turista a la teva pròpia casa, almenys de lluny ho sembles, i jo sé que ets del barri de tota la vida. Potser estàs de pas. Però bé, baixo en aquesta". I sense esperar resposta després del seu monòleg, la dona desapareix a Sant Andreu.
En Robert, després d'observar-la com s'allunya, pensa, arrufant el nas: "Un dia que em deixo els auriculars, rebo una batalleta més una lliçó moral i, a més, em diuen desorientat. Fins als collons dels adults."