El 55
La Laia va pujar corrents les escales de casa, va entrar-hi i va tancar-se a la seva habitació. Havia quedat amb els seus amics a la plaça per parlar, però un d’ells havia parlat dels deures i ella s’havia recordat que no els havia fet i havia tornat corrents a casa per fer-los. Quan els va acabar es va estirar al llit, i de tan cansada que estava es va adormir.
Quan es va despertar va notar que algú la sacsejava amb força. Va obrir bé els ulls i va veure que era la seva mare, que deia:- Vinga, que ja són les 8:15!!!
Llavors la panxa li va grunyir i es va recordar que no havia ni sopat, així que es va vestir corrents, va esmorzar el doble de ràpid que de costum i va anar corrents a agafar l’autobús 55, que passava a les 8:37. El va agafar pels pèls. Allà hi havia els seus millors amics, el Bernat i la Júlia. Els va explicar el que li havia passat ahir i tots van riure molt. Quan van arribar a l’escola van entrar a la classe i no hi havia ningú.
Van estar buscant per tota l’escola però tampoc hi havia ningú. Aleshores van sortir i van veure que a la porta hi havia un cartell que havien passat per alt que posava: PER DECISIÓ DEL DPT. D’EDUCACIÓ, SEGUINT LES INDICACIONS DEL DPT. DE SALUT I EN RELACIÓ AL CORONAVIRUS, TOTS ELS CENTRES EDUCATIUS DE CATALUNYA ROMANDRAN TANCATS DEL 13 AL 27 DE MARÇ, AMBDÓS INCLOSOS.
En Bernat va preguntar: Què és el coronavirus?
-Ha de ser molt fort- va dir la Júlia-. Perquè tanquin totes les escoles...
-Però com és possible? -va preguntar la Laia-. Només ha passat una nit?
Llavors a en Bernat se li va encendre una bombeta:
-I si no ha passat només un dia? I si han passat dues o tres o setmanes?
-Però com és possible que haguem dormit tant?
-No ho sé... és una possibilitat, anem a mirar els calendaris.
Van anar a la seva classe, on hi havia un calendari, i efectivament: al calendari posava que era 14 de Març, però el dia anterior havia estat 13 de desembre, o sigui que havien passat ni més ni menys que 3 mesos i un dia.
-Però com pot ser que haguem dormit tant? A més, aquest matí la meva mare m’ha dit que havia d’anar a l’escola – va dir la Laia.- I si no ha sigut mentre dormíem, sinó mentre pujàvem amb el bus?
-Pot ser, però ara el que hem de fer és agafar un bus i tornar a casa.
Van anar a la parada del metro i van esperar i esperar. Quan portaven ja tres quarts d’hora esperant va arribar, hi van pujar i el conductor els va mirar d’una manera ben estranya.
Quan van seure al final del bus van començar a parlar:
-Heu vist el conductor? Ens ha mirat molt estrany, i a més portava guants i tenia un vidre que els separava de nosaltres, segur que té a veure amb el Coronavirus aquest.
Van fer tot el trajecte reflexionant sobre el que acabava de dir la Júlia. Quan van arribar a la parada de la Laia, ella es va acomiadar i va marxar a casa.
······
Encara li costava assimilar tot el que la seva mare li estava explicant: el Coronavirus era un malaltia que havia començat a la Xina, havia arribat fins a Catalunya i havien confinat tot el país i no podien sortir de casa.
L’endemà va fer una reunió de Zoom amb en Bernat i la Júlia. Tots estaven molt sorpresos, tots els altres pares i mares i amics afirmaven que havien estat amb ells fins aquell mateix dia.
QUÈ HAVIA PASSAT AL BUS?