El rastre dels romans

Daruma

El dia és ben gris, el cel està tapat i segurament ens acabarem remullant amb aquell plugim fi i insistent que tan molest es torna al cap d’unes hores, però jo em sento radiant, pletòrica.


Avui és el dia.


Espero al D40, nerviosa, impacient i, per què no dir-ho? Emocionada.


Hi ha moments importants a la vida que comencen amb un trajecte en bus i un crit silenciós creixent a la gola que diu: som-hi!


Intento contenir l’emoció que està electritzant les meves terminacions nervioses, però soc conscient que no ho estic aconseguint.


Miro al voltant i penso: no ho veuen?, no se n’adonen?


Em sembla increïble que algú em vegi i no capti la revolució que està tenint lloc dins meu.


Avui és un dia especial, molt especial.


Un dia que no pensava que arribés mai. De fet, un dia que ni tan sols esperava, un dia en què s’acompleix un somni que ni tan sols m’he atrevit a somiar.


Tinc la sensació que vaig fent bots al seient d’aquest autobús de tan nerviosa que estic.


Crec que seria capaç de levitar.


No hi ha quasi ningú pel carrer i el bus va ràpid , però a mi el trajecte se m’està fent molt llarg. No puc controlar la impaciència.


Estic a Travessera, ja estic a prop. Somric i una part de mi em diu: desitja’m sort.


Sol·licito parada i baixo.


Respiro fondo i començo a caminar.


Són pocs metres els que em separen del meu destí.


Ja hi soc.


Nexe fundació, una fundació que treballa per ajudar  infants amb pluridiscapacitats i  les seves famílies.


En Perseo m’espera a la porta.


Ens mirem, respirem i entrem.


És el primer pas.


La Montse, la Maria i la Ingrid ens reben amb molt d’afecte.


Una estona després la cosa ja està feta.


El projecte està aprovat, ho tirem endavant.


Amb l’emoció a flor de pell, anem a fer un cafè.


Jo demano un te negre amb un núvol de llet, en Perseo es demana un caputxino amb molta escuma i un polsim de xocolata.


Sembla que estem exquisits avui.


Potser només són nervis o potser el preludi d’un gran moment.


En Perseo sempre diu que és poc expressiu, però jo avui li veig una espurneta llampegant al fons de l’ull.


Ens mirem i sabem que tots dos pensem el mateix, hauríem volgut que fos d’una altra manera, però les coses són com són.


Somriem de nou i ho fem.


Premem el botó.


Publicar.


El nostre primer llibre, El rastre dels romans, ja està disponible a Amazon.


Un llibre il·lustrat d’història antiga per a joves que ens parla dels romans, un llibre col·laboratiu que donarà els seus beneficis a Nexe fundació.


Ja està fet, o com dirien els romans, Alea iacta est.