La porta del davant
La ciutat era trista i no gaire maca, però a ella li agradava. Amb el seu germà travessaven els carrers plens de fang del barri on vivien i agafaven l'autobús que els portava cada matí a l'escola del centre on anaven. El camí era angoixant i no parava de donar voltes al panorama que es trobaria. Només d'imaginar-se allà dins barrejada i ofegada entre la gent se li tallava la respiració. En aquella època els autobusos anaven sempre plens, la gent penjada dels agafadors i l'autobús amb les portes obertes sense cap mena de seguretat.
Feia fred i plovia. La gent de la immensa cua que esperava l'autobús s'arraulia com podia sota la petita marquesina de la parada. El cor li anava a cent per hora. Quanta gent! I a més està plovent, va mig murmurar, amb l'esperança que el seu germà no l'hagués sentit i li etzibés un dels seus comentaris sarcàstics. No podia respirar, no veia les finestres i arribar al costat de la porta de sortida era quasi bé impossible. Pensar que no podria baixar en la parada que tocava era una por més afegida. Si com a mínim hi hagués el tiet al volant de l'autobús, pensava amoïnada...
Però un dia el tiet no va arribar, i ja no ho va fer mai més. Aquesta vegada no s'obriria la porta del davant. Les pors i les angoixes van tornar amb força. Més endavant, convertida ja en una jove independent, quan agafava el metro i veia com el vagó s'enfilava cap aquell forat negre que l'engolia, esperava inútilment veure el tiet per poder pujar per la porta del davant.
Ara, quan ja és una dona relativament gran, les circumstàncies de la vida l’han portat a ser acompanyant del seu marit amb cadira de rodes. Malgrat el patiment per les aglomeracions, els ascensors o les estacions adaptades, pensa en com de diferent és la seva situació. Les portes s’obre fàcilment i es tanquen sense problemes, les reduccions econòmiques per a les persones amb mobilitat reduïda són acceptables però principalment la seguretat i el compromís amb aquest col·lectiu ha millorat tan notablement que ja no necessita el tiet i la porta del davant perquè qualsevol porta sigui accessible.