Viatjar per viure

Wistler

Com sempre, em desperto amb ganes de començar el dia i la setmana com  avui.  És dilluns i toca treballar i després anar a veure la Maria, o sigui m’espera un dia intens i espero que maco.


Agafo el V7 des de la Via Augusta per anar a la plaça Espanya, on es troba la meva feina a la recepció d’una Clínica Dental,  i  després quan surti cap a  la casa de la Maria.


Un voluntariat que faig a una senyora gran de 90 anys,cada dilluns, dimecres i divendres per fer-li companyia perquè no estigui tan sola  i ajudar-la amb el que faci falta, i els altres dies hi van les seves netes o el seu fill.


Ve el V7 i entro al bus saludant el conductor, dient-li: Bon dia!! I miro cap enrere,  hi veig poca gent,  així que tots  podem guardar les nostres distàncies de seguretat, protegits  i amb mascaretes, tot segur. I bé, penso en el que ens ha tocat viure. Que impersonal tot ara, veritat? No podem reconèixer  ningú, amb mascaretes  unes blaves, blanques , negres… i tots mirant el mòbil i quasi sense  mirant-nos.


L’ambient és més fred, tots  viatjant  separats quasi sense parlar , sense mirar-nos… i això serà des d'ara i fins … que no estiguem tots vacunats, suposo.


Així que ara jo vaig dreta, mirant per la finestra el paisatge d’una Barcelona que funciona a mig gas, pel tema del Coronavirus, on hi ha algunes persones que encara no estan treballant físicament a l’ empresa i estan a casa teletreballant, i això es nota en la mobilitat també, i amb la gent a tot arreu. Menys gent pel carrer, perquè uns teletraballen i els adolecents no van a la universitat i estudien a casa on line.


Arribo a la pl. Espanya i camino una mica i arribo a la Clínica Dental, on  treballo fins a les 17h, i després vaig a  casa de la Maria, que és al costat.


Primer de tot em rento les mans per si he tocat alguna cosa que estigués infectada. I així vaig de seguida cap on està ella, i per precaució ( per ella, sobretot), no l’abraço, encara que en tenim moltes ganes totes dues. Però encara que  ja estigui ella vacunada prefereixo ser prudent. Algun dia sí ho faré, en tinc moltes ganes!!


Quan em veu es  posa molt contenta de veure’m i xerrem una mica del dia a dia, de les notícies, de la família seva, de la qual tan orgullosa està,  de les seves netes: la Maria , l’Anna i la Paula, que ja són grans i estsn estudiant carreres a la UB i la UAB  .


La Maria fa l’ultim curs del grau de Ciències Biomèdiques i es prepara per treballar a diferents àmbits biosanitaris: de la indústria farmacèutica, d’investigació bàsica i aplicada en el camp de la biomedicina. Tot el que ara tanta falta fa i tant necessitem tots.  Ella està molt preparada i té molta vocació per tot, així que ara està molt enfeinada perquè de vegades la criden per ajudar.


L’Anna estudia a l’ICAB per ser advocada i estudia des de casa, i ho porta prou bé amb l’ensenyament on line, amb molta paciència i estudiant molt. Està fent el segon curs, i va molt bé,  així que no li procupa gaire, perquè sap que vol ser advocada i seguirà fins que ho consegueixi. Amb la Paula és més complicat, em diu, perquè estudia ADE a la UB i és més difícil que estigui quieta. Ha començat aquet any pero això d’estar-se quieta no va gaire amb ella. Estudia també on line, però sempre necesita fer esport perque el seu cos li ho demana i sempre surt a córrer cada dia per Montjuïc,  disfrutant de tota la zona verda que hi ha  cap amunt pujant per les escales de les fonts de Montjuïc i pel MNAC fins al Mirador i el Parc Botànic, on gaudeix d'un aire pur i tot verd amb unes vistes del mar increïbles. Puja i baixa i Déu-n'hi-do el que corre, i encara quan baixa abans d’arribra a casa seva, a vegades si no és molt tard, puja a veure la Maria veure com està i  a fer-li  un petó (encara que no eé molt indicat ara) hi va quasi cada dia, m’explica la Maria que li encanta!!


Com a mi també m'encantava visitar-la i ajudar -la.  I així són els meus dies fins que arribo a casa i llavors faig de mare d'un noi, l'Àlex ,molt guapo i molt alt, de 20 anys ( " amor de madre") que estudia Econòmiques a la UB i és molt responsable amb tot, i jo ho faig entusiasmada i amb il·lusió. Perquè sé que són temps difícils per a tots i ens hem de motivar fent coses que t'omplen el cor d'alegria, il·lusió i amor per gaudir-la i divertir-nos en fer-les sempre, i aquets són els valors de la vida amb què he intentat educar-lo.


 


Espero que aviat tots tinguem una vida més normal amb la vacuna i puguem gaudir de la vida com cal i créixer com  professionals i com persones. Estimant el que fem i estimant la gent i la vida, com sempre ho hem fet.


 

T'ha agradat? Pots votar i compartir-lo!