Avui és diferent

Airun

No m’ho puc creure… fins ahir eren cavalls, però diuen que ara algun dels autobusos aniran amb motor. Alguns dels meus companys ja hi han pujat i diuen que són tan ràpids que algunes senyores es posen verdes i es maregen i que val la pena provar-ho… No ho sé… Jo m’he acostumat a la Mariona i la Pepita, les dues eugues que tiren del meu cotxe de punt… La gent es pensa que soc amable perquè, tot i que sempre arribo d’hora, cada dia deixo passar els altres, no saben que en realitat ho faig perquè m’agrada estar una estoneta amb la Mariona i la Pepita.


 


Avui és diferent. Pujo i demano el cromo, però anem en una màquina, i no m’acaba de fer el pes… En Quimet em saluda amb entusiasme i em diu “Això és el futur!”, però jo no ho veig clar i no sé si m’agrada. Quan baixem, en Bernat, el revisor, que sempre em saluda i em pregunta per la família, em diu que parli amb la mare i li pregunti si puc arribar tard demà, en sortir, perquè em portarà a veure la Mariona i la Pepita. “Ja veuràs com n'estan, de contentes, ara que no han de fer tant d’esforç! Per cert, saps que aquest cotxe també en té, de cavalls?”. Sé que em pren el pèl… en aquest cotxe no hi cap pas, un cavall! Però diu que això també m’ho ensenyarà demà, a les cotxeres…


 


Suposo que aquell dia vaig començar el meu camí com a enginyer i ara porto tota la vida desenvolupant dissenys de vehicles, petites millores o grans canvis que potser mai no es portaran a terme… però t’imagines com seria anar a treballar en un bus ple de llum, amb seients acotxats i còmodes, amb un aire que es renovés, amb portes que s’obrissin i es tanquessin soles i que poguessin recórrer tota Barcelona en minuts? I per què limitar-ho? També podria connectar els barris i els pobles del voltant! Hi hauria cotxes de línia en una gran xarxa que faria molt més fàcil la vida de tothom! Em prenen per boig, però jo miro per la finestra i m’imagino, a l’altra banda del Passeig de Gràcia, un autobús com una caixa de vidre, vermella i blanca, còmoda, ràpida i segura… Per què no?! Tot i que suposo que abans d’això hauríem de treure les llambordes i fer un terra una mica més llis, però ja posats a imaginar… Per què hauria de ser impossible? Fa dos dies, com qui diu, els cotxes anaven tirats per la Mariona i la Pepita! O no?

T'ha agradat? Pots compartir-lo!