Adeu, dolça Neu

Georginetaaaa

Amb el transportí a la mà entro a l'ascensor de casa meva' i ràpid faig el trajecte fins a l’entrada del tram Besòs, a la clínica veterinària. Ai, la meva estimada gosseta Neu, ets a punt de fondre’t... Amb llàgrimes als ulls t’acarono, la meva gosseta tendra, la meva boleta de neu, la que sempre m’ha estimat, sense esperar res a canvi.


Mentre agafo el tram a la parada Besòs, recordo quan et vaig adoptar; eres tan petitona que em cabies a la mà, i també la solemne promesa que li vaig fer a la meva cosina de ser la teva millor amiga i mestressa. També recordo la nit de plors, que ens vas donar la primera nit sense la teva mare, la Til·la i els teus quatre germanets peludets i blancs com tu.


Neu, eres la més menuda i més esquifideta dels fills que la Til·la i el Floc van tenir, la parella de Bichons maltesos de la meva cosina Adela. Ella els va anar regalant a bona gent amb la condició  que se’ls donés una vida digna, d’això ja en fa 15 anys. A mi em sembla que va ser ahir, però el temps ha passat i les meves filles ja s’han fet grans, s’han casat, o independitzat i m’han donat dues netes que són la nostre joia, Neu.


Tu, la meva boleta suau, has estat la joguina i companya de les meves netes, i la meva amiga i companya més fidel. Amb tu vaig plorar quan l’home que era el meu amic, amant, marit i pare de les meves filles em va deixar per una més jove. Em vas ajudar a superar les ganes de suïcidar-me i la meva depressió.


Amb tu, dolça Neu, vaig remuntar i vaig tornar a viure, a gaudir de la música, del teatre, d’un bon llibre, d’un paisatge nou o d’una cultura diferent.


Però tot s’acaba, boleta meva. 15 anys són tota una vida per a tu i el teu meravellós cor, tan ple de tendresa, no ha aguantat més.


El veterinari diu que estàs patint molt i jo seré compassiva, i et porto perquè t’adormin, suaument, estaré amb tu i t’acaronaré, i les meves llàgrimes seran el teu homenatge, tu que tens l’ànima preciosa (els gossets tenen ànima i la teva és meravellosa).


Arribo a la consulta del veterinari i en Blai et posa de seguida la injecció. T’abraço i t’amanyego, i mai no oblidaré la teva mirada de por, com si sabessis el que et passaria, com si em diguessis “que em fas mestressa”, però va ser només un moment, després la pau i la relaxació, i vas marxar.


Neu, jo també vull que una filla o un familiar no permeti el meu patiment i, arribat el moment, acabi amb la meva vida. Aleshores ens tornarem a veure, Neu, gosseta dolça i estimada, boleta, peluda, blanca i suau.


 

T'ha agradat? Pots compartir-lo!