EL METRO QUE EM VA PORTAR L´ESPERANÇA
Tenia un problema que m´angoixava i aquella tarda tenia la intenció de visitar l'Església de Betlem per resar a la Verge de l´Esperança. Em vaig dirigir al metro, que és el transport més ràpid que hi ha, aquell dia necessitava rapidesa.
Vaig arribar pensant en les meves coses. Tocant el passamà, em va interceptar una velleta.
-Nena! em pots ajudar a baixar les escales?
-És clar que sí,senyora!
Ens vam agafar de bracet i vàrem baixar les escales. En arribar a l´andana de Diagonal, em va dir amb veu dolça:
-El teu problema està solucionat. Entrava el metro, vaig girar-me per ajudar-la però havia desaparegut, la vaig buscar però no la vaig retrobar.
La parada de Liceu em va deixar prop del meu destí. Acomplerta la missió,l·l vaig desfer els meus pasos per retrobar el drac de ferro que em transportaria de nou a casa,una mica més alleujada per l´oració. En arribar a Diagonal vaig recordar l'estranya trobada amb la velleta. Els meus passos em van portar a la llar, on m´esperava el meu marit, que en obrir la porta, tot somrient em va dir:
-Està tot arreglat!
Casualitat o miracle.